El Rei que ha abdicat

Les Corts hauran d'afrontar, ben aviat, el debat sobre la situació jurídica en què queda Joan Carles I quan passi a ser el Monarca que ha abdicat. L'equip de Mariano Rajoy -que fa un mes que treballa a fons sobre l'abdicació i les seves conseqüències en col·laboració amb la Casa del Rei- admet que l'assumpte és «complex», de manera que confia a comptar amb el consens d'altres forces parlamentàries per fer-lo tirar endavant. El que sí que tenen clar a la Moncloa és que, una vegada que Joan Carles deixi de ser cap de l'Estat, seguirà vigent la inviolabilitat de què ha gaudit durant el seu regnat en cas que algú reclamés jutjar, en un futur, algun acte realitzat mentre era Rei.

Pel que fa al que succeirà amb el seu estatus jurídic a partir del dia que es converteixi en exmonarca, previsiblement el 18 de juny que ve, és més que probable que el Govern opti per atorgar la condició d'aforat a Joan Carles perquè, en cas que s'hagués d'enfrontar algun dia als tribunals, sigui enjudiciat per la sala segona del Tribunal Suprem i no per un tribunal ordinari. Aquesta protecció se li pot atorgar a través d'una llei orgànica ad hoc o amb un projecte de llei que es trobi en aquests moments en tramitació com la nova llei del poder judicial

-en què ja es reconeixia, per primera vegada, l'aforament als Prínceps d'Astúries i a la reina- i afegir-hi a través d'esmenes al Congrés l'aforament de l'exmonarca.

Aquesta última via únicament té un problema per als juristes de la Moncloa: que el temps que duri el tràmit parlamentari Joan Car-les I quedaria sense cap mena de cobertura jurídica especial; és a dir, que en cas de rebre una denúncia o querella hauria de respondre davant un tribunal ordinari fins que la llei entrés definitivament en vigor.

Serrells pendents

Notícies relacionades

Catalunya vol incorporar 200.000 migrants al mercat laboral amb el nou reglament d’estrangeria

Mas es querella contra Fernández Díaz i Cospedal i els acusa d’organització criminal i malversació

El debat sobre el futur jurídic del Rei no està només en l'àmbit polític. El professor de Dret Constitucional José Luis García Guerrero explica que Joan Carles tindrà immunitat i, per tant, no serà responsable dels actes i opinions que hagi realitzat durant el seu regnat. I que, segons el seu parer, aquesta protecció també s'estendrà, més enllà dels seus actes com a cap d'Estat, a la seva vida privada. La mateixa opinió comparteix el catedràtic de Dret Constitucional Luis Aguiar, que sosté «que l'absoluta urna de vidre» que ha cobert Joan Carles només es trencarà quan deixi d'exercir.

Una altra cosa és el futur. Al no existir una llei que defineixi el paper dels reis abdicats i el seu sistema de protecció tant econòmica, com protocol·lària i judicial, s'haurà d'improvisar, opinen. Per aquest motiu, Aguiar i García Guerrero critiquen que el Govern no hagi resolt encara els serrells pendents en la llei d'abdicació. «Ara queda desarmat», explica Aguiar, mentre que García Guerrero admet que Joan Carles, a l'abandonar el tron, ha perdut «l'impediment processal» de ser enjudiciat, tret de pels actes que hagi portat a terme durant el seu regnat. «El Rei no s'equivoca, però quan deixa de ser-ho es pot equivocar» i, per tant, ser jutjat, avisa Aguiar.