Primàries: ¿revulsiu o arma de doble tall?

François Hollande no seria el president de França en aquests moments si no hagués derrotat en primàries la que era la líder dels socialistes francesos, Martine Aubry. Ni Barack Obama presidiria avui els EUA si no s'hagués imposat a Hillary Clinton, la candidata preferida per la direcció del Partit Demòcrata. A Espanya, i a Catalunya com hem vist aquesta setmana, les primàries resulten tumultuoses per als partits que s'han atrevit a fer-ne. ¿És un problema de cultura política? Els partits conceben les primàries com una manera d'exhibir aperturisme. Però els experts alerten que no és or tot el que llu i que poden tenir l'efecte contrari al que es busca.

«Les primàries són un intent poc hàbil dels partits de frenar la insatisfacció amb la política», assevera el catedràtic de Ciència Política de la UB Pere Vilanova, per a qui no hi ha ni un sol exemple a Europa d'unes primàries que enfortissin el partit que les va convocar. Entre altres coses, perquè les forces polítiques solament hi recorren quan «tenen dificultats», tal com assenyala el politòleg Oriol Bartomeus. El socialisme ho sap bé. El PSOE va tastar la medicina el 1998 i li va produir efectes secundaris que van agreujar els seus conflictes interns i van prolongar la travessia del desert. Ara que la marca torna a cotitzar a la baixa, s'ha tornat a encomanar a les primàries, en aquest cas obertes a la ciutadania.

CONILLET D'ÍNDIES / Un repte que ha tingut el PSC de Barcelona de conillet d'índies que ha pagat la inexperiència amb una baixa participació global, però encara més baixa dels militants, i el qüestionament del resultat final davant les suspicàcies pel vot organitzat de grups d'immigrants. Per a la desmobilització interna, el constitucionalista Miguel Pérez-Moneo argumenta que un afiliat que paga religiosament la seva quota pot sentir-se «desdenyat» si veu que el seu vot val el mateix que el d'un ciutadà aliè a la formació  política a l'hora d'escollir un candidat o un líder.

Però tots els experts consultats coincideixen que la participació depèn, per sobre de tot, del context polític i de les expectatives electorals de la força política. «Una participació baixa significa que han votat els convençuts», apunta Pérez-Moneo. «La gent vota quan serveix per a alguna cosa, quan veu que hi pot haver un canvi o hi ha una alternativa sòlida», assenyala Bartomeus. Això explicaria que el PSC de Barcelona

-quarta força en les enquestes- solament atragués 7.463 ciutadans, mentre que 40.182 persones es van implicar en les primàries dels socialistes valencians, en un moment que les enquestes pronostiquen una futura majoria d'esquerres a la comunitat.

ITÀLIA I FRANÇA / En les primàries del Partit Democràtic italià el 2012 van votar tres milions de persones. Pel que fa al Partit Socialista francès, van tenir una participació de 2,6 milions. Dos precedents exitosos en què es va inspirar el PSC per a les seves primàries, però que no van servir per consolidar el lideratge dels seus vencedors. Com recorda Pérez-Moneo, Pier Luigi Bersani va guanyar les primàries a Itàlia i després les eleccions legislatives, però no va poder ni formar govern, mentre que el seu rival en aquelles primàries, Matteo Renzi, és avui primer ministre.

Hollande sí que presideix avui França. Els experts coincideixen  que el model electoral és un factor clau per a l'èxit d'unes primàries. «Solament tenen sentit en un sistema amb circumscripcions uninominals o en models presidencialistes», conclou Vilanova. En el primer cas, que és el dels Estats Units, perquè el candidat «s'ha de treballar cada vot en persona». En el segon cas, que és el francès, perquè la ciutadania elegeix un representant unipersonal, i no solament el primer nom d'una llista que acaba d'elaborar l'aparell del partit. «Les primàries funcionen si els partits tenen poca estructura, com als EUA, on són només maquinàries electorals», afirma Pérez-Moneo.

Notícies relacionades

La gran apagada tensiona la ‘majoria antinuclear’ a Catalunya

Feijóo afirma que Espanya no té un Govern europeu per Sánchez

Així, davant el poder de les cúpules dels partits en el nostre sistema, Vilanova creu que seria més legítim que en unes primàries votessin solament els militants, com fan Esquerra i ICV-EUiA des de fa temps, encara que Bartomeus veu aquesta fórmula «menys democràtica» i Pérez-Moneo avisa que es podrien «trampejar els censos». Per a la dreta, obertes o tancades, les primàries són una assignatura pendent. El diputat de CDC Carles Campuzano s'ha atrevit recentment a reclamar-les al seu partit.

CENS PREVI / Un aspecte que també divideix els experts és la necessitat de crear un cens previ d'electors per evitar polèmiques com, en el cas del PSC, el vot immigrant. Vilanova considera que un registre de votants és indispensable perquè l'elecció no es converteixi en un «bunyol». Bartomeus no ho veu imprescindible i avisa que pot frenar la participació.