"Gràcies a tots per haver-me ajudat i suportat. Sou fantàstics"

La mort d'Iñaki AzkunaIñaki Azkuna ha deixat un gran buit a Bilbao i en la política basca. El seu estil directe, el seu caràcter fort i la seva determinació per transformar la capital biscaïna han estat les seves principals senyes d'identitat, que ara es converteixen en el seu llegat.

Nascut a Durango (Biscaia) el 1943, ha mort a causa d'un càncer de pròstata que li va ser diagnosticat 10 anys enrere i que s'ha complicat i ha anat minant la seva salut, incloses diverses intervencions quirúrgiques. Malgrat el deteriorament físic de les últimes setmanes, no va voler deixar el càrrec per un sentiment de responsabilitat cap als bilbaïns, mentre deixava instruccions de com desitjava que fossin els funerals. Fins i tot va deixar preparat un missatge pòstum: "Gràcies a tots per haver-me ajudat i suportat. Sou fantàstics".

Molt abans d'arribar a l'alcaldia de Bilbao el 1999, la seva activitat professional va començar com a metge al servei de Radiologia de l'Hospital de Cruces (Barakaldo), centre que va arribar a dirigir el 1981. El seu pas a la política va tenir lloc un any després, com a director d'Hospitals de la Conselleria de Sanitat. Posteriorment va passar a ser viceconseller i més tard director del Servei Basc de Salut, Osakidetza, amb José Antonio Ardanza com a 'lehendakari'. Un any després el 'lehendakari' el va nomenar conseller secretari, i el 1991, conseller de Sanitat, càrrec des del qual va assentar l'actual sistema sanitari públic basc.

La seva gran passió

No obstant, la seva passió sempre va ser Bilbao. Fins i tot abans d'arribar a l'alcaldia defensava la necessitat de convertir la capital biscaïna en un referent internacional en matèria turística. Aquesta visió va ser la que el va guiar durant els quatre mandats que va encadenar, cada vegada amb més nombre de vots. Sempre aconseguia més suports a Bilbao que els que obtenia el PNB en eleccions no municipals. I és que va saber capitalitzar la transformació urbanística i social de la vila en els últims anys, que va començar amb l'arribada de l'inicialment qüestionat Museu Guggenheim.

Després, arribarien altres obres emblemàtiques, com el metro de la ciutat, el palau Euskalduna, Abaindoibarra, la torre Iberdrola, i més recentment, el nou San Mamés i els renovats accessos a la ciutat. I el més meritori és que va aconseguir afrontar la modernització de Bilbao amb els comptes municipals sanejats, cosa que li va permetre convertir-se en un dels pocs alcaldes espanyols que podia presumir de tenir el deute a zero.

Millor alcalde del món

Aquests mèrits li van valer per ser nomenat el 2012 com a Millor Alcalde del Món per la Fundació City Mayors, i per ser elegit any rere any com un dels polítics més ben valorats d'Euskadi. Va saber mantenir sempre una línia pròpia, allunyada del dogmatisme, i això el va portar a enfrontar-se en diverses ocasions amb la direcció del PNB. Tant és així que Xabier Arzalluz el considerava un dels "mitxelins" dels quals s'havia de desprendre el partit. Per exemple, quan el PNB va subscriure la Declaració de Lizarra-Garazi el 1999, que va donar lloc a una treva d'ETA, va ser un dels pocs responsables del seu partit que es va negar a seguir la consigna d'iniciar pactes amb l'esquerra 'abertzale'.

Conflicte amb Bildu

Una de les seves últimes polèmiques va tenir lloc el mes passat, i el va enfrontar, una vegada més, amb els representants de Bildu, que li reclamaven que retirés uns retrats d'alcaldes franquistes de les parets del consistori. Azkuna els va replicar que "s'ha de respectar la història", i que no acceptaria "lliçons de democràcia" de la coalició independentista.

Notícies relacionades

Illa reclama reforçar la UE davant les «amenaces» dels aranzels i la guerra a Ucraïna

La Fiscalia Europea investiga per malversació el supercomputador quàntic de Barcelona impulsat per Sánchez

El regidor també serà recordat per la seva defensa dels costums bilbaïns més arrelats, i per la seva inqüestionable afició a l'Athletic.

La música, l'òpera i la literatura del segle XIX eren les seves altres passions, i en més d'una ocasió va confessar que el seu racó favorit de la ciutat eren els jardins d'Albia.