Miquel Iceta; «Afiliar-se al PSC és lliure, però se n'han d'acceptar les regles»

Miquel Iceta (Barcelona, 1960) torna avui a seure a l'executiva del PSC .

Hi mana, per més que  es resisteix a reconèixer-ho.

-Els crítics diuen que vostè és l'artífex de l'estratègia de Pere Navarro. ¿És veritat?

-L'artífex de l'estratègia de Pere Navarro és Pere Navarro i una decisió molt àmplia del consell nacional del PSC a favor de les seves tesis.

-Però vostè torna a manar molt a la seu del carrer de Nicaragua.

-No. Altres vegades he tingut més poder, però potser és cert que tinc certa capacitat d'influència perquè fa temps que treballo amb qüestions que són al centre del debat, com el federalisme o la reforma de la Constitució. Però els que manen són els òrgans de direcció. Han manat molt més els crítics que eren a l'executiva que jo, que no hi era.

-Fins i tot els seus adversaris li reconeixen una gran habilitat negociadora. ¿No s'hauria pogut resoldre d'una altra manera el conflicte amb els diputats díscols?

-És molt difícil negociar un principi bàsic com és l'acceptació de les decisions adoptades per majoria als òrgans de direcció. Els diputats que no van respectar aquella decisió van cometre un error de càlcul perquè s'han enfrontat al màxim òrgan entre congressos. És la primera vegada que ha passat en la història del PSC. En el partit hi ha màxima llibertat per expressar les opinions, però, una vegada debatudes als òrgans de direcció, la unitat d'acció no es pot negociar.

 

-Amb una abstenció s'haurien estalviat el calvari. ¿Era tan impossible quan a més la demanava mig grup parlamentari?

-Era impossible en la mesura que el consell nacional va decidir per àmplia majoria que s'havia de votar en contra.

-Els crítics al·leguen que el vot que van emetre responia al programa electoral.

-¿I qui va aprovar el programa electoral? ¿I les llistes electorals? El consell nacional.

-Si fos a la comissió de garanties, ¿proposaria expulsar-los? 

-S'ha de ser molt respectuosos perquè la responsabilitat és molt gran i no podem anar dient el que hauria de fer o no la comissió..

-El que van votar els crítics és el que han votat molts regidors. Potser no estan tan en minoria.

-Això ja va passar amb el referèndum de l'OTAN. Molts dirigents i quadros discrepaven de la posició oficial però el partit la va mantenir fins al final. No es pot comparar un parlament amb un ajuntament. La resolució del consell nacional es referia a les votacions del Parlament i de les Corts.

-O sigui que es tractava de no posar en perill la unitat de vot amb el PSOE a Madrid.

-En l'últim congrés del PSC vam decidir que mai més es produiria un vot diferent a Barcelona i a Madrid, com va passar amb l'Estatut. I Pere Navarro ho ha portat fins a les últimes conseqüències, després d'haver sigut el primer líder a votar diferent del PSOE al Congrés. Per cert, fa una setmana, davant el comitè federal del PSOE, va tornar a repetir que el PSC està a favor d'una consulta legal i acordada.

-¿Hi ha qui s'atreveix més amb Na-varro del que s'atrevia, per exemple, amb José Montilla?

-Evidentment, i amb Joan Raventós, Narcís Serra i Raimon Obiols. No havia passat mai que uns diputats es neguessin a acatar una decisió del consell nacional.

-Llavors potser el problema està en el lideratge de Navarro.

-No. Quan algú se salta les regles, el problema el té qui se salta les regles. Navarro no pot fer cap més cosa que defensar el que democràticament ha decidit el partit. No es pot defensar el dret a decidir de Catalunya si no s'està disposat a acceptar el dret a decidir del PSC.

-Potser ja no hi caben tots .

-Hi cap tot aquell que accepti la declaració de principis del PSC, en la qual no apareix en cap moment la paraula sobiranisme ni independentisme. I s'ha de ser conscient que les posicions de les formacions polítiques evolucionen.

-La societat també evoluciona, i aquí l'eix nacional s'ha mogut.

-Els partits no ens podem moure a cop d'enquesta. El PSC té l'obligació de dir la veritat, que és dir que el principal causant del problema és Mariano Rajoy, però també que l'estratègia que segueix Artur Mas ens porta al desastre.

-¿Descarta una diàspora socialista cap a ERC i ICV-EUiA?

-Els sondejos reflecteixen que la majoria del vot que perd el PSC se'n va cap a l'abstenció, i que el vot que se'n va cap a altres forces no té un únic destinatari. En tot cas, tenim dret a marcar una posició, sobretot perquè podem tenir unes eleccions autonòmiques d'aquí menys d'un any. El partit sencer té l'obligació de defensar aquesta posició i els ciutadans de Catalunya decidiran si és equivocada o no. És injust acusar la direcció d'autoritarisme quan tots els corrents estan representats als òrgans de direcció.

-Qui ha parlat de disciplina no han sigut els crítics, sinó el portaveu parlamentari, Maurici Lucena.

-És que tots els militants accepten que al partit hi ha una disciplina que cal complir. L'afiliació al PSC és lliure, però s'han d'acceptar les regles de joc.

-Però quan tots coincideixen que el PSC ha de recuperar gent, el debat és si s'expulsen militants per discrepàncies polítiques.

-Ningú està obligat a ser militant del PSC, i menys a ser diputat. Altres companys del grup, davant el mateix dilema que els díscols, han optat per renunciar a l'escó o deixar el seu lloc a la direcció abans que saltar-se la disciplina de vot.

-¿I calia humiliar-los enviant-los al galliner del grup?

-Són escons que ocupaven altres diputats del PSC. La distribució depèn de les funcions que exerceix cadascun. Els que tenen menys responsabilitats, seuen a la cua. Són al racó de pensar perquè han de reflexionar sobre com fer compatible la seva posició amb la posició majoritària del partit.

-¿El procés sobiranista pot acabar comportant el final del PSC tal com el coneixem?

-Espero que no. El PSC és com un sismògraf perquè quan es produeixen moviments tectònics és el primer espai polític que en pateix les conseqüències. En aquest partit sempre hi han pogut conviure gent que se sent més catalana i gent que se sent més espanyola, però quan el debat nacional obliga a elegir un bàndol, el PSC se'n ressent.

-Per ser un sismògraf, el PSC no ha ni convençut el PSOE de la consulta.

 

-Ells saben que la discrepància continua, però l'hem convençut de la necessitat d'una reforma constitucional. Si es portés a terme, els catalans estarien exercint el seu dret a decidir.

-A més de vostè, els crítics diuen que qui torna a manar al PSC des de l'ombra és José Zaragoza.

-José Zaragoza va renunciar a tots els càrrecs orgànics que tenia sense estar imputat ni citat a declarar per la justícia.

-La pregunta és si mana.

-¿Què vol dir manar?

Notícies relacionades

Les 15 mesures del pla estatal de lluita contra la corrupció anunciat per Pedro Sánchez

Feijóo, als socis del Govern: «Això va de Sánchez o de decència»

-Influir en les decisions.

-Tots els diputats poden influir en les decisions, però resulta curiós que els que es queixen siguin sempre membres de la direcció, que poden influir més que no pas Zaragoza.