TERRITORI CATALÀ LLIURE
L'alcalde de Gallifa anunciarà una fórmula legal per poder fer onejar l'estelada a l'Ajuntament
La bandera independentista oneja amb la senyera i la local en tres pals, i l'espanyola, en versió mini, a la façana del consistori
Façana de l’Ajuntament de Gallifa, amb la bandera espanyola. /
Més de 20 municipis de Catalunya ja s'han declarat territori català lliure. L'Associació de Municipis per la Independència creada pel alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal,ja ha aconseguit que 637 localitats s'hi hagin adherit. L'onada independentista entre els pobles i ciutats de Catalunya és creixent i una gran part han tret la bandera espanyola i han col·locat l'estelada. Enmig d'aquest context, la delegada del Govern a Catalunya,María de los Llanos de Luna, ha enviat un segon requeriment a l'Ajuntament deGallifaperquè torni a fer onejar la bandera espanyola.
Una fórmula legal
A través de la denúncia d'un particular, el subdelegat del Govern a Barcelona es va dirigir a aquest consistori el 14 de setembre demanant-li que restablís l'ensenya espanyola. Així, el 30 de novembre de l'any passat, Llanos de Luna va enviar un segon requeriment reclamant, una altra vegada, la col·locació de la bandera i informant que no fer-ho "suposa un incompliment reiterat i constant d'una obligació legal". En la carta, demanava a l'ajuntament que en "10 dies complís la llei".
Davant aquesta advertència, l'alcalde de Gallifa,Jordi Fornas, (de Solidaritat Catalana per la Independència) assegura tenir la fórmula legal perquè el seu ajuntament pugui mantenir l'ensenya sobiranista. Fornas explicarà aquest divendres com el seu poble "mantindrà legalment la seva condició de territori català lliure". Amb aquest gest, l'alcalde anima tots els municipis catalans declarats territori català lliure o adherits a l'Associació de Municipis per la Independència, que hagin estat requerits per la delegació del Govern, a fer el mateix.
Fornas ha explicat aquest divendres el truc: el consistori ha col·locat tres pals nous a uns metres de l'ajuntament, on s'ha col·locat la bandera estelada, la senyera i la local de Gallifa. I han deixat a la façana de l'ajuntament una bandera espanyola d'uns quants centímetres. Segons Fornas, "la llei no especifica de quants centímetres ha de ser la bandera".
Amb aquest gest, l'alcalde anima a tots els municipis catalans declarats territori català lliure o adherits a l'Associació de Municipis per la Independència, que hagin estat requerits per la delegació del Govern, a fer el mateix.
ALTRES CASOS
Fins ara, que es conegui públicament, l'Estat ha portat als tribunals l'Ajuntament de CelràCelrà per declarar el municipi territori català lliure i sobirà i l'Ajuntament de Vilassar de Dalt per no penjar la bandera espanyolaVilassar de Dalt , malgrat que el consistori fa 20 anys que només hissa la senyera i l'ensenya local. A més, elGovern va denunciar Girona i Figueres per contractar dos trens per a l'11 de setembre del 2012. Aquest mitjà ha contactat amb la delegació del Govern i no ha volgut explicar a quins pobles més s'han enviat requeriments.
- Els missatges de Feijóo el dia de la dana deixen en evidència Mazón
- El temporal porta al límit la costa i el cabal dels rius a Girona i BCN
- Investigació oberta Mossos rastreja el GPS del mòbil de Jonathan Andic per reconstruir els seus passos
- Festes Aquests són els regals de segona mà més sol·licitats pels catalans: una opció més sostenible que triomfa a Nadal
- Tradicions amb encant El poble de Catalunya que té un pessebre vivent de més de 200 persones: dia, horari i entrades
