LA NOMENCLATURA

Una sopa de lletres estratègica

Després de la dissolució de Batasuna el 2003, el Suprem ha frenat tots els intents de l'esquerra 'abertzale' de crear organitzacions alternatives

3
Es llegeix en minuts
AITOR UBARRETXENA / Sant Sebastià

Al llarg de la seva història, l'esquerra abertzale abertzaleha col·leccionat una gran quantitat desigles. De fet, elnaixement d'Herri Batasunael1978va permetre agrupar en aquesta coalició la plèiade de partits polítics que l'antecedien, i que compartien bàsicament una ideologia d'esquerres i un ideari independentista.

L'evolució d'aquest món va propiciar algunscanvis de nom, com la plataforma electoralEuskal Herritarrok, en la qualHBes va integrar el1998per unir forces amb altres grups menors, i amb la qual va arribar a firmar unpacte de Governa Euskadi ambPNB i EA. I el2001, els seus dirigents van optar per larefundació, que va donar pas aBatasuna.

El Suprem frena tots els intents

Però la proliferació de nomenclatures es converteix en una estratègia de supervivència després de les primeresil·legalitzacions. Ladissolució de Batasunael2003, per decisió delTribunal Suprem, va donar pas aAuB, (Autodeterminaziorako Bilgunea), una de lesplataformes electoralsamb què l'esquerraabertzale va voler concórrer a les eleccions municipals i forals d'aquell any. El Suprem tambéva anul·lar la gran majoriad'aquelles candidatures.

La proposta següent va serHerritarren Zerrenda, amb la qual el mónabertzale va intentar participar en leseleccions al Parlament Europeuel2004. El Tribunal Suprem tambéva anul·lar la candidatura espanyola, si bé la llista es va poder presentar amb normalitat a França.

El2005, en un nou intent d'esquivar els tribunals, diferents personalitats de la societat basca van presentar l'agrupació electoral Aukera Guztiakper presentar-se a les eleccions autonòmiques basques. Però novament el TribunalSuprem els va barrar el pas: va considerar que era unamarca blancad'ETAi va anul·lar les seves llistes. Els seus membres van optar llavors per demanar el vot per a un altre partit: elPartit Comunista de les Terres Basques (PCTB-EHAK). Aquesta formació havia estatcreada el 2002, poc després queGarzónordenés lasuspensió d'activitats de Batasuna, amb el fi de "guardar-se un as a la màniga".

Garzón suspèn el PCTV

I ho va aconseguir, ja que va captar tot el vot de l'esquerraabertzale i va obtenirnou esconsa la Cambra de Vitòria. Però també el seu camí es truncaria poc després; el2008, un any després de ladetenció de la cúpula de Batasuna. Garzón va considerar que també aquella formació estava vinculada a ETA i Batasuna iva suspendre les seves activitats. Mesos després, el Supremil·legalitzava el partit.

Per alscomicis locals del 2007hi va haverdos intents més que van ser infructuosos:Abertzale Sozialisten Batasuna, a la qualno se li va permetre la inscripcióen el registre de partits polítics, iAbertzale Sozialistak, agrupacions electorals promogudes pel mónabertzale que van seranul·lades pel Suprem.

Més recent és la utilització d'ANB, una formaciófundada el 1930i que seguia en funcionament sense problemes legals. De les268 candidaturespresentades a les eleccions municipals i forals, el suprem en va anul·lar 133, però amb la resta van aconseguir42 alcaldies, a més de presència en més de300 ajuntamentsdel País Basc i uncentenara Navarra. El Supremva declarar il·legal la formacióel2008, encara que alguns dels seus càrrecs van seguir en els seus llocs fins al final de la legislatura.

L'esquerraabertzale va apostar fort per la seva següentplataforma electoral,Demokrazia Hiru Milioi (D3M), creada el gener del 2009 per concórrer a les eleccions al Parlament basc. No obstant, elTribunal Constitucionalva anul·lar les seves candidaturesa penes un mes després.

Els 'èxits' dels últims temps

En paral·lel, i amb un destí idèntic, l'esquerraabertzale també va reactivarAskatasuna, formació fundada el 1998 però que a penes tenia activitat. L'Audiència Nacionalacaba d'absoldre 11 dirigentsd'aquestes dues forces il·legalitzades.

Un dels escassos èxits va arribar també el2009, amb la llista d'Iniciativa Internacionalista, que tot i seranul·lada pel Supremva aconseguir elvistiplau del Constitucional. Va aconseguir presentar-se a leseleccions europees del 2009, però no va obtenir cap europarlamentari.

Notícies relacionades

Després d'aquestallista de fracassos, als quals caldria sumar la decisió del Suprem, ara esmenada pel Constitucional, de negar lainscripció de Sortu el 2011, l'esquerraabertzale ha variat la seva estratègia amb la imprescindible col·laboració d'Eusko Alkartasuna i Alternatiba. Entre aquestes forces es va crear lacoalició Bildu, que actualmentgoverna la Diputació Foral de Guipúscoaidesenes d'ajuntaments bascos, entre ellsSant Sebastià.

També va superar totes les traves legalsAmaiur, que suposa l'aliançad'aquestes tres formacions ambAralar, i que ha aconseguitset diputats i tres senadorsa les Corts.