Els presos d'ETA ja assumeixen que no hi haurà amnistia i demanen «avanços»

Els presos d'ETA ja tenen clar que, tal com asseveren el Govern i els partits democràtics, no hi haurà amnistia per als seus crims. O, almenys, això es desprèn de les declaracions dels nous portaveus de l'autodenominat col·lectiu de reclusos publicades ahir pels diarisGaraiBerria, en què relativitzen un concepte que fins ara reivindicaven: la seva massiva posada en llibertat. Avui defensen que «l'amnistia pot ser un procés dinàmic fins a aconseguir la situació democràtica en què s'accepti el dret a decidir», segons afirma la militant presa Ana Belén Egües.

La portaveu dels reclusos dóna per fet que aquestaamnistias'assolirà «en la mesura que el procés avanci» i explica que la principal exigència al Govern és que «comenci d'una vegada a desbloquejar les situacions més greus».

El que va ser ideòleg i número u d'ETA Mikel Albisu interpreta que la negativa frontal del Govern a l'amnistia i als indults col·lectius reflecteix que «s'intenta frenar la velocitat del procés» i serveix per fer saber als ciutadans que els reclusos hauran de passar per «l'embut» i «agenollar-se».

GENS INDIVIDUAL / Una altra qüestió singular en el discurs dels interlocutors designats pels presos perquè els representin és el seu afany per sub-ratllar que les sortides de la presó que es poguessin produir no responen al tractament individualitzat impulsat des de l'administració penitenciària. «No hi ha sortides individuals; quan un pres que és membre d'EPPK [sigles del col·lectiu de reclusos en eusquera] surt sol, surt sent també un component d'un col·lectiu».

Aquesta afirmació la fa una altra antiga cap de la banda, Marisol Iparagirre, i el cert és que serveix per dissimular qualsevol acte de rebuig a les directrius del col·lectiu que pugui adoptar de forma personal un reclús. En tot cas, mantenen la seva tradicional oposició al tractament individualitzat que contempla la llei i adverteixen que «la solució serà col·lectiva o no serà».

Notícies relacionades

Rato al·lega al Suprem que els correus de Montoro acrediten que la investigació del seu patrimoni «tenia un fonament polític»

El PSC i els Comuns pressionen per la reducció de la jornada i ERC reclama un salari mínim català

El grup d'interlocutors entrevistat confirma la sintonia del col·lectiu de presos amb el cessament definitiu de la violència decidit per ETA i amb la reflexió feta per l'esquerraabertzale, que vincula la solució del problema basc amb una sortida per als presos. Així, Iparagirre sosté que «sent la prioritat solucionar el conflicte, la resolució de la situació dels presos hauria de ser vista per tots els agents -inclosos els governs- com un suport per avançar en aquesta direcció».

MANIFESTACIÓ / Els portaveus subratllen la importància del moviment que els recolza i diuen que el poble els «traurà» de la presó. Per aquest motiu, celebren la massiva marxa que en suport als presos va recórrer els carrers de Bilbao el 7 de gener i demanen l'assistència a la que avui es desenvoluparà també a la capital biscaïna contra la coneguda com a doctrina Parot que allarga l'estada dels etarres a la presó. Segons els entrevistats, l'aval donat pel Tribunal Constitucional a aquesta doctrina és un «pas en contra» del procés de pau.