El PSC treu els pitjors resultats de la seva història en unes generals

ElPSC ha tingut elspitjors resultats de la història del socialisme en democràcia a Catalunya:14 escons amb el 97,23% escrutat, enfront dels25 del 2008, dels quals n'ha perdut 11: 6 a Barcelona, 2 a Girona, 2 més a Tarragona i 1 a Lleida.

Aquesta patacada històrica arriba després de lesderrotes a les municipals i autonòmiques en aquest cicle electoral, i condicionarà el congrés que el partit celebrarà a mitjans de desembre, on s'haurà de decidir elsubstitut de José Montilla al capdavant de la primera secretaria.

El PSC va néixer el 1978, però un any abans, en les eleccions a les Corts Constituents, Socialistes de Catalunya --que agrupava la federació catalana del PSOE i el PSC-Congrés, va aconseguir 15 diputats, un més que ara.

Primeres eleccions

En les primeres eleccions generals en què el PSC va concórrer --que va néixer l'abril del 1978 com a fusió de PSC-Congrés, PSC-Reagrupament i la federació catalana del PSOE-- van ser les del 1979, quan va aconseguir gairebé el 30% dels vots i 17 escons.

El 1982, el partit va aconseguir el percentatge més alt de vot de la seva història, el 45,83% --44 centèsimes més que fa quatre anys--, i llavors van obtenir 25 escons, els mateixos que el 2008, el seu rècord històric.

En les generals del 1986, el PSC va retrocedir posicions, amb 21 diputats i el 41% dels vots, i la mateixa tendència a la baixa continua el 1989 --35,59% dels vots i 20 diputats-- i el 1993 (34,87% dels sufragis i 18 parlamentaris--.

Per contra, el 1996, els socialistes catalans van aconseguir frenar aquestes caigudes i pujar en percentatge de vot i representació, cosa que no passava des del 1982: amb el lemaFelipe o Aznar. Tu decideixes, el PSC va aconseguir 19 escons i el 39,36% dels sufragis, 4,49 punts més que el 1993.

Majoria d'Aznar

La majoria absoluta que José María Aznar va obtenir l'any 2000 també va tenir efectes a Catalunya, ja que el PSC va tornar a guanyar, però va retrocedir posicions: va aconseguir el 34,13% dels vots i 17 parlamentaris.

El 2004, mesos després d'haver conquerit la Generlalitat de la mà del tripartit i amb el lemaSi guanya Zapatero, guanya Catalunya i amb José Montilla com a cap de llista per Barcelona, el PSC va obtenir el 39,47% dels vots i 21 diputats, la seva segona millor marca, els mateixos que va obtenir el 1986.

Fa tres anys i mig, i amb el lemaSi tu no hi vas, ells tornen, el PSC va aconseguir igualar el seu rècord històric del 1982, amb Carme Chacón com a cap de llista per Barcelona: el 45,39% dels vots i 25 diputats.

El partit també va guanyar a Catalunya les eleccions europees del 2009 --que va perdre el PSOE a tot Espanya--, tot i que a les autonòmiques del novembre del 2010 va iniciar el cicle de derrotes.

Notícies relacionades

El PSC felicita el PP per la seva majoria absoluta i anticipa una etapa de "retrocessos socials i de l'autonomia de Catalunya"

Chacón: "Hem perdut les eleccions, a Espanya i a Catalunya, però no ens rendim"

Llavors, el PSC no va aconseguir ni el 20% dels sufragis i es va quedar amb 28 parlamentaris, la xifra més baixa de la seva història en unes eleccions autonòmiques, cosa que es va atribuir a la gestió del tripartit, l'impacte de la crisi econòmica i el fracàs de la reforma de l'Estatut, després del cop que va suposar la retallada del Tribunal Constitucional (TC) a la llei catalana.

A les municipals, el PSC no va aconseguir contenir la sagnia de vots, i per primera vegada, va perdre la condició de partit més votat a Catalunya, i va punxar en feus fins ara històrics, com els Ajuntaments de Barcelona i la Diputació provincial, i places que des del 1979 havia governat l'esquerra com Girona, Badalona i Castelldefels.