L'etarra Andoni Otegi, condemnat a 110 anys per posar un cotxe bomba a Fuengirola

L'Audiència Nacional ha condemnat l'etarra Andoni Otegi a110 anys i 6 mesos de presó per posar uncotxe bombadavant d'un hotel de Fuengirola (Màlaga) el 2002, mentre que haabsoltel seu company de comando,Óscar Zelarain, ja que "no hi ha cap evidència" de la seva intervenció en els fets.

Així ho ha acordat la secció primera de la Sala Penal d'aquest tribunal en la seva sentència, que ha comptat amb elvot particulardelmagistrat Nicolás Poveda, que considera que Zelarain també havia d'haver estat condemnat com a autor de sis delictes de temptatives d'homicidi, un d'estralls, un altre de falsedat documental i un altre de furt.

La sala, integrada a més per la presidenta Manuela Fernández Prado i Ramón Sáez Valcarcel, condemna Otegi a indemnitzar quatre dels sis ferits en l'atemptat amb uns100.000 euros --les altres dues víctimes van renunciar a la indemnització-- i a abonara prop de dos milions d'eurospelsdanys materialscausats.

Autoria provada

La sentència considera provat que Otegi, àliesPeio, va rebre l'ordre de col·locar el cotxe bomba davant de l'hotel Las Pirámides de Fuengirola "coincidint amb la temporada turística d'estiu, una cimera europea que s'havia de celebrar a Sevilla i la finalització de la presidència espanyola de la Unió Europea".

Per a això, va utilitzar un vehicle que havia robat a la localitat malaguenya de Coín i al qual havia canviat les plaques de matrícula, i el va aparcar davant de l'hotel, on va esclatar cap a les set del matí del 21 de juny de 2002.

L'artefacte explosiu "tenia capacitat suficient per treure la vida de qualsevol persona que es trobés en l'àrea d'influència de l'explosió", assenyala la sala. Mitja hora abans de l'explosió es van rebretres avisos sobre l'existència de la bomba, però quan els agents van arribar al lloc només van poder identificar el cotxe, establir un cordó de seguretat i desallotjar els immobles més pròxims.

"Una mena de confessió escrita"

Els magistrats han basat la seva condemna en unanota manuscritapel mateix Otegi --dos pèrits han acreditat que la cal·ligrafia correspon al condemnat-- que va serconfiscada a Françaa l'etarraJuan Ibón Fernández Iradi,Susper, i en què es detallava en primera persona del plural elspassos per cometre l'atemptat, i "altres actes delictius", executats pel comando aquell mes de juny.

"Així adquireix la rellevància d'una mena deconfessió escrita", destaca la sentència, que afegeix que el document descriu el viatge dels membres delcomando Argala, la forma com es va cometre l'atemptat, així com el seu retorn a França.

Per al tribunal, "és evident que l'autor del text, que tenia la finalitat de transmetre a l'organització informació útil per a la preparació de futures activitats criminals, va intervenir en l'execució del fet, va preparar el cotxe bomba, que prèviament va sostreure, i el va estacionar a Fuengirola".

Sense evidències per condemnar Zelarain

Notícies relacionades

Crònica d’una presó incondicional

Sense telèfon, sense diners, sense llit fix

Respecte a l'absolució de Zelarain, la sentència subratlla que lesdades aportades en el judicipels pèrits d'intel·ligència --que van assegurar que des que Otegi i Zelarain integraven elcomando Argalavan cometre diversos atemptats el 2002--no es poden utilitzarperquè "com a enunciats fàctics que són requereixen de laproposició de mitjans de provaprecisos" que no es van portar a terme.

Segons la sentència, els fets relatats pels pèrits posen de manifest "un cabal d'informació que han descobert i analitzat", que no es pot incorporar al "quadro probatori". "Per això, entenem queno hi ha cap evidència de la seva intervenció en l'atemptat de Fuengirola, més enllà de la pertinença de l'acusat en l'organització terrorista", conclou.