Més empatats que mai

A Alfred Boschel vestit i la corbata li quedaven fatal, com si els hagués agafat d'entre l'attrezzo de TV-3, però ho va suplir amb desimboltura i llenguatge pedagògic (que a vegades rondava el simplisme). Això sí: va insistir amb la independència i el dèficit fiscal. Es dirigia sobretot al seu públic i, després, al de CiU. Ningú es va ficar gaire amb ell. AJoanCoscubielano li podia quedar bé la corbata, perquè ni en portava ni en sol portar. Ell també va parlar per als seus i per a algun que pugui girar l'esquena al PSC. El sindicalista es va dedicar a clamar contra els rics i els bancs mentre demanava apujar impostos. Cap dels seus adversaris va denunciar l'irrealisme de les seves propostes ni li va recordar el que sap tothom: Espanya no pot actuar al marge d'Europa i els mercats.

El debat de debò es va viure, doncs, com era de preveure, entre el PSC, CiU i el PP.JorgeFernández Díaz va estar bé, malgrat que a estones la seva veu evocava de manera inquietantAlejoVidal-Quadras. Va ser ell qui va atacar més fortCarme Chacón. Li va recordar, per exemple, els estralls financers que el tripartit va causar a la Generalitat o que ella va ser ministra de Vivenda en plena bombolla.

La socialista vestia amb elegància, però això no li va servir per dissimular com és de xocant sentir-la parlar i veure-la actuar com si coneguésZapateronomés de vista, com si passés per allà, amb una sang freda, per expressar-ho amb elegància, sorprenent. El més divertit deChacón: la forma mecànica, artificiosa, de moure les mans. Més encara: ha après a compassar gestos i paraules. Així, per exemple, quan diu «retallades», talla l'aire en diagonal i de dalt a baix amb la mà dreta.

Notícies relacionades

Un debat amb afonia

Gairebé un diàleg de sords

Duranva comparèixer impecable, impecable, com sempre. Mirant a la càmera i dirigint-se al televident amb la professionalitat que el caracteritza. Va optar per situar-se un pam per sobre del pim-pam-pum, sense respondre aFernández Díaz, que l'acusava d'haver apuntalatZapatero, ni aChacón, que el barrejava amb el PP. La contenció deDuran sorprèn, atès que la seva beatífica serenitat d'ahir contrasta amb algunes de les seves afirmacions anteriors mirant de tensar l'ambient, de guanyar protagonisme, en una mena de carrera electoral en què el PP i el PSOE sempre tenen avantatge.

El debat no va decidir gran cosa. Hi va haver, potser, petits avanços i lleugers retrocessos. Abans del programa, els sondejos publicats i no publicats mostraven que PSC, CiU i PP es troben en un cop de puny, separats per molt poc a causa de l'anunciada caiguda dels socialistes i la pujada de CiU i -sobretot- del PP. Avui semblen més empatats que mai.