▾ .com .cat
Política
Mor Juan Mari Bandrés, fundador d'Euskadiko Ezkerra

Als 79 ANYS després d'UNA MALALTIA CEREBRAL

Mor Juan Mari Bandrés, fundador d'Euskadiko Ezkerra

Referent en la transició, va exercir d'advocat de membres d'ETA al Procés de Burgos

Juan Mari Bandrés (dreta), amb Mario Onaindia (esquerra), José Maria Benegas i Roberto Lertxundi, en un passadís del Congrés després de la reunió de la ponència constitucional que va estudiar el projecte de l’Estatut de Gernika, el 17 de juliol de 1979.

Juan Mari Bandrés (dreta), amb Mario Onaindia (esquerra), José Maria Benegas i Roberto Lertxundi, en un passadís del Congrés després de la reunió de la ponència constitucional que va estudiar el projecte de l’Estatut de Gernika, el 17 de juliol de 1979. / J.T. (EFE)

1
Es llegeix en minuts
Per què confiar en El Periódico
0 Comentaris

El veterà advocat i diputat d'Euskadiko Ezkerra (EE) Juan Mari Bandrés hamort aquest divendres de matinada als 79 anys després d'una llarga malaltia cerebral que el va obligar a deixar la política, segons ha informat al seu compte de Twitter el lehendakari . "Ha mort un lluitador per la llibertat que per desgràcia no ha pogut disfrutar aquest nou temps aEuskadipel qual tant va lluitar", ha escrit López.

Nascut a Sant Sebastià el 1932, Bandrés va ser una de les figuresclau en la transició a Euskadi. Fundador i únic president d'Euskadiko Ezkerra, va serdiputat d'aquesta formació entre el 1979 i el 1989 i també va ocupar un escó al Senat, al Parlament basc i al Parlament Europeu. Com a advocat, va assistir membres d'ETA durant elProcés de Burgos el 1970. El 1982 va ser l'encarregat de negociar amb el Govern de la UCD ladissolució d'ETA politicomilitar, cosa que li va valer ser amenaçat per la banda terrorista.

Va conduir la integració en el PSE

Notícies relacionades

Bandrés va conduir a la integració d'EE en el PSE el 1992 encara que dos anys després es va donar de baixa del PSE-EE. L'octubre del 1997 va patir unvessament cerebrali va haver de  ser intervingut a Madrid. Arran d'això va estar ingressat durant molt de temps a l'Hospital Aita Menni, centre guipuscoà especialitzat en danys cerebrals.

El polític basc també era conegut per la seva faceta solidària i en pro dels drets humans, àmbit en el qual va rebre nombrosos guardons, com el premi Olof Palme, la Creu d'Honor de Sant Ramon de Penyafort o la Gran Creu de la Solidaritat. El 1995 va ser nomenat president de la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR).

Inicia sessió 0 Comentaris
cargando
  1. Turisme de masses Inventen platges falses per despistar els turistes a les Balears
  2. Pobresa a Catalunya La vida en un garatge de tres nens de l’Hospitalet: «¿Fins quan hem d’estar així?»
  3. Protesta Joves extutelats imploren a Drets Socials que no els faci tornar ajudes
  4. Baròmetre municipal La vivenda supera la inseguretat com a principal problema dels barcelonins
  5. Aquest dilluns L’onada de calor activa avisos per altes temperatures a tot Espanya i eleva a vermell el llindar de risc per la salut