Regla, Constitució i economia

La introducció d'una regla de dèficit a la Constitució segueix el seu curs però ha generat molt debat, cosa que indica la bona salut de la nostra democràcia. No obstant, alguns dies el debat ha recordat una pel·lícula dels GermansMarx, especialment quan grups minoritaris d'esquerres han dit que s'oposen a la regla de dèficit perquè és neoliberal. És clar que aquestes persones desconeixen del tot la història i els antecedents de la regla. El primer a introduir una regla de dèficit al llarg del cicle va ser el Partit Socialdemòcrata a Suècia als anys 30. La regla clàssica era: pressupost equilibrat cada any, que és el que sempre ha defensat el PP, encara que ara per raons electorals ha recolzat la proposta del Govern.

La regla clàssica és procíclica i una de les causes de la Gran Depressió.Keynesva aconseguir acabar amb el paradigma clàssic i sens dubte va ser la seva gran aportació intel·lectual per sortir d'aquesta Gran Depressió. Quan les famílies i les empreses veuen amb optimisme el futur, els ingressos fiscals creixen i la regla força l'Estat també a gastar, cosa que augmenta les pressions inflacionistes i escurça l'esperança de vida de l'expansió i de la creació d'ocupació. No obstant, quan arriba la recessió i els ingressos es desplomen, la regla obliga l'Estat a retallar la despesa, cosa que aprofundeix el tancament d'empreses i la destrucció d'ocupació.

Myrdal i Smith

L'economista que va assessorar el Govern suec el 1932 va serGunnar Myrdal,premi Nobel d'economia que va escriureLa pobreza de las naciones,en contraposició aLa riqueza de las nacionesd'Adam Smith. Aquest llibre va ser l'origen intel·lectual de l'ajuda al desenvolupament i el món de la cooperació internacional. Als EUA la regla va ser defensada perAlvin Hansen, postkeynesià, assessor deRooseveltiTruman, catedràtic de Harvard i mestre deSamuelsoniTobin, els principals assessors econòmics del Partit Demòcrata al llarg dels anys 60 i 70.

El que és neoliberal és el dèficit crònic, i l'exemple sónReagani elsBush,que no van tenir mai equilibri als seus comptes. El dèficit públic crònic és el colesterol que deteriora les artèries de la democràcia. L'estratègia del movimentneoconés explícitament abaixar impostos per incórrer en dèficits crònics i obligar la societat a assumir la reducció de les dimensions de l'Estat. El lemaneoconésMatar la bèstia d'inanició.

Notícies relacionades

El PSOE i el PP es queden sols en la reforma exprés en un ple crispat

Estabilitat i justícia social

Un projecte progressista, que és el que suposadament defensen aquests grups d'esquerres, ha de perseguir un nivell adequat de serveis públics de qualitat i garantir la igualtat d'oportunitats. Però la despesa pública ha de ser eficient i finançar-se de manera estable al llarg del cicle, que és el que persegueix la regla. La clau de l'estabilitat pressupostària és tenir una estructura fiscal coherent amb el nivell de despesa i amb progressivitat. La progressivitat ha de buscar l'intermezzoaristotèlic: si et passes genera efectes perversos que poden acabar reduint la recaptació, i si no hi arribes l'Estat no pot complir la seva funció de redistribució i de lluita contra la pobresa i la desigualtat d'oportunitats.

La clau de la regla és que mantingui flexibilitat en les recessions, i això, de moment, s'ha aconseguit en la redacció consensuada del text constitucional. Queda per més endavant concretar-lo quan es desenvolupi la llei orgànica. El debat sempre és sa en democràcia, però ha de ser sobre el nivell i la qualitat de la despesa pública i l'estructura impositiva. També és saludable que hi hagi diferents opcions perquè siguin els ciutadans els que elegeixin la que consideren la més encertada. Però l'estabilitat pressupostària no ha d'estar mai en qüestió, i molt menys per raons ideològiques.