Preneu la paraula

Militants i simpatitzants del PSC de Barcelona: tenim una cita amb les urnes. Avui decidirem el resultat de les eleccions municipals del 22 de maig. Som l'únic partit que s'ha atrevit a fer-ho. Només s'han d'observar les reaccions negatives i les desqualificacions que l'oposició conservadora ha llançat contra els socialistes en ocasió d'un procés que només hauria d'afectar-nos a nosaltres per adonar-se de fins a quin punt aquesta convocatòria els ha agafat desprevinguts, amb el pas canviat i sense arguments de pes per justificar que els seus líders hagin estat designats sempre a dit. És l'era digital mal entesa. Per començar, ens hem quedat durant tres setmanes pràcticament sense notícies deXavier Trias. Desaparició que, tot s'ha de dir, s'afegeix a l'escàs èxit que està tenint fins ara per aparèixer davant de l'electorat barceloní com algú capaç d'oferir una alternativa real i il·lusionant. Fins avui no he sentit deTriasni una sola idea o proposta original i innovadora per a Barcelona.

Notícies relacionades

L'orgull de les primàries

Els socialistes de Barcelona decideixen el futur d'Hereu, de Tura i del PSC

I és en aquest punt on radica també la principal debilitat de l'actual equip de govern municipal: malgrat que els barcelonins es mostren majoritàriament satisfets de l'estat de la ciutat, les enquestes donen per vencedora l'oposició des de fa bastants mesos. És una tendència clara i sostinguda que només es pot trencar si els socialistes adoptem una decisió dràstica. I ha estat aquest el motiu pel qual m'he presentat a les primàries. Vull salvar un bon projecte de ciutat que ve de lluny i amb una continuïtat que avui perilla. L'electorat fa temps que ens demana que canviem nosaltres a fons o ell decidirà per nosaltres i ens canviarà per uns altres. Si acaba sent així, li haurem servit en safata el triomf a un polític que és la viva imatge de l'apatia i de la resignació. No fa la impressió que sigui precisamentTriasqui ens pugui salvar de l'atonia actual ni que sigui el líder que aquesta ciutat necessita.

En els últims temps no ha faltat projecte, sinó capacitat per expressar amb claredat les prioritats i els objectius. No ha faltat capacitat tècnica o de gestió, sinó lideratge i autoritat. És necessària una nova manera d'entendre la política i una manera diferent de relacionar-se amb tots els sectors de la societat barcelonina. Crec, en definitiva, que hem de tornar la il·lusió per la política i posar sobre la taula un projecte que ens uneixi i ens faci sentir una altra vegada l'orgull de ser barcelonins. Avui és un bon dia per votar, Barcelona.