Els socialistes de Barcelona decideixen el futur d'Hereu, de Tura i del PSC

Tot i que els socialistes fan bandera de les primàries des que van recuperar el 1997 una pràctica consolidada al PSOE en temps de la Segona República, els precedents de la votació que decidirà avui l'alcaldable del PSC a Barcelona no són especialment esperançadors. N'hi ha prou de recordar el cas més sonat, quan Josep Borrell va guanyar el 1998 Joaquín Almunia en la pugna per la secretaria general i la història va acabar amb el primer abandonant el càrrec un any després i amb el seu adversari perdent les eleccions generals del 2000 davant la majoria absoluta del PP. Com en aquella ocasió, el resultat de les primàries barcelonines marcarà un punt d'inflexió per a tot el partit, no només en referència a les municipals del 22 de maig, sinó també en clau congressual.

HEREU GUANYA AMB CLAREDAT L'alcalde es reactiva i l''efecte Tura' decau

Una victòria clara de qualsevol dels dos candidats resoldria moltes incògnites. Si és la de Jordi Hereu, aquest emergiria com a indiscutit líder, cosa que fins ara no ha aconseguit ser. Revestit d'aquesta nova armadura, l'actual alcalde podria plantejar una oposició més gran de la que, fins ara, detecten els seus sondejos demoscòpics. Si el regidor ha aconseguit mobilitzar la militància a favor seu, es pot sospitar que amb l'electorat es produiria una cosa molt semblant. I, amb les enquestes municipals a la mà, es pot acreditar que la ­diferència entre el convergent Xavier Trias i Hereu, ara situada entre els 12 i els 15 punts, es deu més a un adormiment del votant socialista que a un transvasament de vots entre els dos partits.

Segona conseqüència. Montser-rat Tura queda, sinó esborrada del panorama, sí molt mal parada de cara a futurs reptes, el primer dels quals pot ser l'assalt a la primera secretaria del partit en el congrés que se celebrarà a la tardor. Tenint en compte que, fa menys d'un mes, tots els pronòstics donaven per segura una victòria de l'exconsellera davant un debilitat alcalde, una derrota contundent expressaria la pèrdua d'imatge que al llarg del procés ha experimentat Tura.

Per acabar, una gran victòria d'Hereu suposaria un qüestionament en tota regla de la federació de Barcelona a la direcció nacional en la partida que porten a terme des de fa uns mesos. La federació, amb el seu primer secretari, Carles Martí, ha defensat amb dents i ungles els intents de Nicaragua (nom que rep la direcció en honor al carrer on s'assenten els quarters generals dels socialistes) per enderrocar l'alcalde. Si la mateixa celebració de les primàries cal apuntar-la en l'haver de Martí, la victòria d'Hereu debilita el primer secretari, José Montilla, que ha permès i ha recolzat aquests comicis ­interns.

HEREU GUANYA PER POC El pitjor escenari per als interessos del PSC

Una victòria pels pèls d'Hereu seria un factor de desestabilització. En l'àmbit personal, l'alcalde afrontaria les eleccions municipals del 22 del maig més o menys en la situació que estava fa un mes, és a dir, de clara debilitat davant Trias. Potser pitjor, no en va la forta disputa interna seria una arma llancívola en mans dels seus rivals, especialment del PP i de CiU.

Per a Tura, tot el que no sigui una victòria la debilita, pensant en la possibilitat que vulgui liderar una alternativa per dirigir el PSC al congrés. Per saber quant, cal entrar al detall de les dades. Però una derrota molt mínima, ben gestionada, es podria vendre com un exercici de valentia i empenta només vençut per l'aparell de la federació de Barcelona, que ha jugat, sense embuts, a favor de l'alcalde. Sobre la seva capacitat de lideratge es dibuixaria un dubte, cosa no desitjable, però sempre millor que carregar amb l'estigma del fracàs total quan es partia com a favorit.

També caldria recórrer a la lupa per veure com afectaria aquest resultat mínim la preparació del conclave de la tardor. Si la victòria és aclaparadora a l'urna de la militància i el tempteig final és només matisat per l'escrutini de la dels simpatitzants, Martí en sortiria gairebé tan reforçat com si la victòria d'Hereu hagués estat per golejada.

TURA GUANYA AMB CLAREDAT Agitació congressual i cop a Carles Martí

«La primera victòria ja l'he aconseguit». Amb aquesta afirmació triomfal en clau de renovació interna del PSC Tura va iniciar la roda de premsa en què va presentar, el 26 de gener passat, la seva campanya per a les primàries. L'exconsellera va reconèixer aquell dia el seu objectiu «paral·lel» de lluitar per l'alcaldia de Barcelona i entrar amb força en el debat precongressual del partit portant la bandera del canvi d'idees i lideratges.

Si Tura suma avui un segon triomf, i ho fa de forma àmplia, reforçarà tant el seu paper d'outsideren les quinieles sobre el substitut de Montilla com a primer secretari dels socialistes catalans que es convertirà, de fet, en una de les principals alternatives. Avalada pel missatge de renovació que hauran llançat els afiliats a l'aparell, i recolzada per la maquinària del partit i del mateix alcalde per conservar el cap i casal, l'Ajuntament de Barcelona, Tura deixarà de ser la dirigent díscola que els últims anys ha lluitat en solitari contra molins de vent.

Un resultat ampli a favor seu donarà també més força a l'extitular d'Interior i Justícia en la pugna interna que l'esperarà amb el primer secretari de la federació, Martí. La relació entre tots dos, que ja era bastant freda abans de la campanya, s'ha congelat les últimes setmanes davant el suport manifest de Martí i el seu equip a la candidatura de l'alcalde. Després d'encaixar dues derrotes consecutives, la de la consulta de la Diagonal i la de les primàries, el futur de l'exprimer tinent d'alcalde quedaria tan tocat com el d'Hereu. Això fa que fonts del partit no descartin que la tensió interna generada en les últimes setmanes a la federació arribi a desembocar en canvis a la seva cúpula per arribar al congrés amb una posició menys debilitada.

TURA GUANYA PER POC Llista conflictiva i viacrucis per a l'alcalde

Tura ja ha deixat clar, i compta amb l'aval de Montilla i de la direcció nacional del PSC, que una victòria «per un sol vot de diferència» la legitima per ser la candidata de tot el partit a l'alcaldia. Però a la federació barcelonina no l'hi posaran gens fàcil. Fonts pròximes al primer secretari local ja han avançat que oposaran resistència si Hereu perd en el còmput global però aconsegueix guanyar a l'urna que recull el vot dels militants.

Notícies relacionades

L'orgull de les primàries

Preneu la paraula

Això es traduiria, per començar, en una guerra oberta en la confecció de la llista per a les eleccions municipals del maig, en què Tura ja ha anticipat que vol incloure independents. Un escenari que reeditaria els enfrontaments que van mantenir en el passat els alcaldes Pasqual Maragall (el referent de l'exconsellera en la seva carrera per ser la primera alcaldessa de Barcelona) i Joan Clos i els llavors primers secretaris de la federació de la capital catalana, Antonio Santiburcio i Joan Ferran, respectivament

Paral·lelament, encara que aliè a aquesta batalla, Hereu iniciaria el calvari personal que l'esperaria en els seus tres últims mesos de mandat i de carrera política, com ell mateix ha anunciat durant la campanya de les primàries. El poc temps que Tura tindrà per preparar el seu duel a les urnes amb Trias deixarà l'actual alcalde en un segon pla encara més acusat que, com a únic punt a favor, li evitaria patir més humiliacions per part dels grups de l'oposició.