Junts demana al TC que utilitzi «mesures coercitives» contra el Suprem si no aplica ja l’amnistia

Junts veu l’aval del Tribunal Constitucional a la llei d’amnistia és una «esmena a la totalitat a la repressió de l’Estat». Així ho ha apuntat el secretari general de Junts, Jordi Turull, que també ha volgut deixar clar que l’exoneració «no gira full absolutament de res» i que el «conflicte recau en com fer efectiu el mandat de l’1 d’octubre». Des de la seu del partit, Turull també ha exigit al TC que posi en marxa tots els mecanismes al seu abast, incloses les «mesures coercitives», per exigir al Tribunal Suprem que apliqui la llei.

En aquest sentit, el número dos del partit ha recordat que el tribunal va imposar multes de 12.000 euros diaris als integrants de la Sindicatura Electoral del referèndum de l’1 d’octubre del 2017 per no complir les seves resolucions, i ha reclamat el mateix tracte. «Demanem que el Constitucional sigui tan exigent amb el Suprem com ho ha sigut amb els independentistes», ha sentenciat.

Sobre la possible tornada de l’expresident Carles Puigdemont, Turull ha evitat avançar pantalles i s’ha escudat que serà la seva defensa jurídica qui decidirà les accions legals que prendrà a partir d’ara. «Si l’Estat espanyol fos un estat de dret i una democràcia completa, el jutge Llarena retiraria de manera immediata l’ordre de recerca i captura», ha asseverat el secretari general.

L’aval del TC a la llei és una victòria moral, però de moment no tindrà cap conseqüència directa per a l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, al no incloure cap menció sobre l’aplicació de l’amnistia a la malversació. Tampoc per al mateix Turull, que durant la roda de premsa no ha evitat descartar tornar a presentar-se a unes eleccions si se li acaba aixecant la condemna vigent per inhabilitació, tot i que ha assegurat que no li fa falta un càrrec públic per fer política. «El meu compromís no depèn de Marchenas ni Llarenas», ha rematat.

Ni a Puigdemont ni a Turull se’ls va aplicar l’amnistia perquè el Suprem va entendre que el delicte de malversació entra dins de les excepcions que la mateixa llei d’amnistia inclou, al considerar que la desviació de diners públics per a un referèndum il·legal va suposar una forma d’enriquiment personal. Perquè el TC es pronunciï sobre la inclusió de la malversació en la norma caldrà esperar que resolguin els recursos d’empara dels afectats, i la previsió és que els recursos d’empara de tots es resolguin a finals d’any.

Mesures cautelars

Notícies relacionades

El Govern prorroga els pressupostos davant la impossibilitat de començar la negociació dels del 2026

EH Bildu pacta amb el Govern prorrogar la prohibició de desnonaments

No obstant, per accelerar aquest tràmit, la defensa de Puigdemont té previst demanar al Tribunal Constitucional que presenti mesures cautelars perquè se li retiri l’ordre de detenció, una cosa que es podria incloure en el recurs d’empara per a la presentació de la qual la seva defensa disposa de 20 dies hàbils des que es va rebutjar l’incident de nul·litat.

 Així ho ha explicat l’advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, en declaracions a RAC-1, on també ha celebrat la decisió del Tribunal Constitucional: «Hem demostrat en totes les esferes possibles que estaven equivocats: van dir que no era constitucional i avui sabem que ho és». I ha llançat un missatge al Tribunal Suprem: «Els contes se li van esgotant. El suprem no té més relats per explicar». Preguntat per si creu que l’expresident podria tornar per Nadal, Boye ha respost amb contundència: «Suposo que el TC en les mesures cautelaríssimes no es tirarà sis mesos».