I dos ous durs

La difícil convivència entre dues ideologies tan diverses com Solidaritat Catalana i Ciutadans al Parlament ha obligat els grups a recórrer a l'enginy per evitar que el Grup Mixt es converteixi en una espècie de camarot dels germans Marx i produeixi escenes en color tan surrealistes -de moment no diguem hilarants- com les que va deixar en blanc i negre per a la història del cineUna nit a l'òperael 1935. La Mesa de la Cambra catalana (Groucho) va respondre als tocs de botzina d'Albert Rivera (Harpo), mut en un grup amb majoria numèrica per a Joan Laporta (Chico). Encara que la decisió va semblar salomònica, els escuders de l'expresident del Barça van deixar constància del seu enuig. Encara no està descartat el vodevil.

La Mesa va voler compensar els uns i els altres amb una reforma del reglament del Parlament que donés autonomia a cada un dels membres del Grup Mixt. La solució proposada és crear la figura del subgrup parlamentari. Així, Solidaritat i Ciutadans podran compartir responsabilitats. Cada força tindrà un portaveu, podrà assistir a les comissions, presentar proposicions de llei, plantejar interpel·lacions i intervenir en les sessions de control. És a dir, cada partit funcionarà com un grup autònom. Dos compartiments estancs aïllats gairebé completament. I dos ous durs.

Elgairebél'exigeix una de les clàusules de la reforma, que, lluny de solucionar el problema de fons, lliga de peus i mans tots dos partits. En aquelles iniciatives que exigeixin la firma de més d'un grup de la Cambra, cada subgrup haurà de comptar amb el suport mínim de cinc diputats. Laporta en té quatre. Rivera, tres. I no es permetrà que un altre grup els presti escons.

Obstacle puntual

Notícies relacionades

ICV proposa que es faci públic el patrimoni dels diputats

Governar també és explicar

Aquest obstacle pot ser més puntual que quotidià, però afecta actuacions parlamentàries de gran calat, com la constitució d'una comissió d'investigació o un procés de reforma de l'Estatut. En el segon exemple, el camarot marxistapot treure fum. I en el primer cas, depèn del tema. En la pràctica, Solidaritat Catalana i Ciutadans tindran dret de veto mutu en aquest tipus d'iniciatives, però el perjudici és pitjor per als independentistes, que abans disposaven d'un corró per neutralitzar qualsevol moviment riverista. Els antinacionalistes, doncs, hi surten guanyant.

Però la Mesa també els va posar deures. S'hauran de repartir la seva presència rotatòria en les comissions i els seus torns d'intervenció en plens i comissions, ja que cada subgrup disposarà del 50% del temps. El més lògic és que Laporta i Rivera s'alternin en les preguntes al president, però aquest serrell encara penja. Com tampoc està tancat el capítol de l'assignació pressupostària que li tocarà a cada un. En definitiva, la part contractant de la primera part serà considerada com la part contractant de la primera part.