Governar també és explicar

Fa un any -a finals de gener del 2010- un informe de la vicepresidentaElena Salgadodeia que Espanya havia d'ajustar la seva despesa a una etapa de menys ingressos. I que això forçava una reforma de les pensions. Per la crisi i perquè l'augment de l'esperança de vida obligava que, per cobrar pensions similars, s'hagués de treballar més. Per això l'edat de jubilació havia de passar de 65 a 67 anys. Hi va haver un gran escàndol i el Govern va rectificar en un document enviat a Brussel·les.

Després va venir la crisi grega, i al maig,José Luis Rodríguez Zapaterova anar al Congrés a proposar un pla d'austeritat: retallada de la despesa, congelació de pensions

-excepte les mínimes- per al 2011, rebaixa salarial als funcionaris, reforma laboral i de pensions. Tot dur però inevitable perquè seguís l'Estat del benestar. Perquè Espanya se seguís endeutant a l'assumir un nivell de despesa superior -provisionalment- al d'ingressos. La crisi ha comportat un canvi brutal d'expectatives a tot el món, i més a Espanya, país que va veure augmentar de forma espectacular el seu nivell de vida i que ara ha de podar la seva despesa per evitar el naufragi.

És inevitable. Espanya ho pot fer ella mateixa o l'hi imposaran els grans de la zona euro des de Brussel·les o Berlín. O expulsaran Espanya

-i altres països- de la zona euro, cosa que generaria gran inestabilitat econòmica i social.

Però el Govern no ho va explicar. Operava correctament, i amb el vistiplau parlamentari, però amb por de comunicar-ho. El resultat ha estat una gran caiguda de la popularitat del president i un enfonsament de la intenció de vot socialista.

És lògic. Ningú aplaudeix ni retallades ni menors expectatives. Però el Govern que adopta aquestes mesures té el deure d'explicar-les. A fons i tantes vegades com sigui convenient. És una cosa queZapaterova oblidar. Va passar de profeta de l'optimisme total a cirurgià de la despesa social. Sense explicar-se.

Notícies relacionades

ICV proposa que es faci públic el patrimoni dels diputats

I dos ous durs

Ara rectifica. Al començar el 2011, el president ha decidit explicar -no només a les Corts i als cercles dirigents, sinó també als ciutadans- les raons de l'ajust. No són sacrificis voluntaris sinó esforços obligats. Per això és bo que dilluns anés a Antena 3 (¡per fi!) a explicar la inevitabilitat d'allargar l'edat de jubilació. Potser no li servirà per recuperar credibilitat o expectatives electorals. Però és essencial en una democràcia explicar les decisions que es prenen i les seves raons.

Aplicar la política econòmica correcta, encara que sigui impopular, i no explicar els perquès és irracional: el Govern assumeix el cost de la impopularitat i renuncia a tot benefici pedagògic.Zapatero, amb 11 mesos de retard, rectifica. Potser li servirà de poc, però no ho va fer malament. Governar també és explicar.