La quarta vida de Delort

No hi ha res que pugui amb Joan Delort. Ni l'arribada de Felip Puig, que ha amenaçat de no deixar pedra sobre pedra del llegat de Joan Saura; ni la retallada de l'organigrama del Govern imposat per Artur Mas. Als seus 54 anys, i ara com a assessor temporal, Delort segueix alimentant la llegenda de tafur capaç de jugar les seves cartes per perpetuar-se a Interior. No hi ha a Espanya un altre alt càrrec que hagi sobreviscut a quatre consellers i tres governs.

Puig li ha concedit una quarta vida política inventant un càrrec inèdit a la Generalitat, cosa que es presta a dues lectures no excloents. La primera és que és una recompensa de CiU, després que Delort no dubtés a deixar diverses vegades en evidència Saura. Amén de la seva guerra sense quarter contra el número dos del departament, Joan Boada. La segona, que els nous càrrecs de la conselleria no tenen experiència en seguretat i necessiten l'assessorament de qui s'ha revelat com un gestor eficaç de l'àrea més complicada del Govern.

Amb el nou càrrec, del qual no s'ha precisat la temporalitat, Delort encadena el seu quart conseller consecutiu i aconsegueix prevaler a la polèmica gestió que ICV va fer a Interior i de la qual ell, tot i intentar desmarcar-se'n, era una peça fonamental per ser qui més poder acumulava. Un altre exercici de supervivència després dels que li van permetre superar l'enfonsament de CiU el 2003 i el Dragon Khan del primer tripartit.

Delort, que presumeix de no tenir carnet polític, es va llicenciar en Filosofia i Lletres i es va diplomar en Criminologia. Va començar la seva carrera com a guàrdia urbà a Barcelona, i va passar a exercir càrrecs de responsabilitat a les policies locals de Barberà del Vallès i Sant Feliu de Llobregat. No obstant, van ser els 11 anys com a intendent de la policia de Girona, a les ordres del llavors alcalde socialista, Joaquim Nadal, els que el van catapultar a la Generalitat. El seu aterratge al Govern es va produir el 1997, de la mà del llavors conseller, Xavier Pomés, com a subdirector general de coordinació de les policies locals.

El 2001 va ser nomenat director del Servei Català de Trànsit, on va demostrar la seva innegable capacitat intel·lectual: va ser el primer responsable a Espanya a advocar per penes de presó per als conductors temeraris, una mesura aprovada anys més tard.

Els seus vincles amb el PSC, i sobretot amb Nadal, van fer que el primer tripartit no només no posés en perill el seu càrrec, sinó que li donés un ascens, ja que va passar a ser secretari de Seguretat. Des d'aquest càrrec, i a partir d'una estreta complicitat amb la consellera Montserrat Tura, va dissenyar un model de seguretat que integrava mossos, bombers, protecció civil i trànsit. El fet que amb el segon tripartit arribés Saura i desmuntés aquell disseny no devia suposar per a ell cap conflicte de consciència, ja que va seguir en el càrrec.

La seva continuïtat va ser una imposició directa de José Montilla, que va avalar sempre la seva gestió. Era freqüent que quan el llavors president de la Generalitat s'interessava per algun tema d'aquell departament departís directament amb Delort, saltant-se el conseller ecosocialista.

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Va ser Montilla qui va decidir que, el 2008, es convertís en l'home fort d'Interior. Al càrrec de secretari de Seguretat Pública s'hi va afegir el de director general de la policia. La seva gestió els dos últims anys ha estat molt notable, ja que va reconstruir la imatge deteriorada dels Mossos i va deixar un cos policial més assossegat amb un prestigi internacional recuperat en la lluita contra el crim organitzat.

Fet que no treu que s'hagi revelat com un col·laborador poc lleial. Així el veuen en l'entorn de Saura i entre els comandaments dels Mossos.«La fidelitat de Delort és amb Delort», diu un responsable policial.«S'apuntava els èxits però, quan hi havia problemes, deixava Saura als peus dels cavalls», afegeix. Un altre alt càrrec evoca que en l'últim brindis de Nadal a la conselleria va criticar durament el seu superior davant la sorpresa general. La traïció al conseller es va fer patent l'últim any, en què va exterioritzar la seva desafecció cap a l'ecosocialista i va multiplicar els gestos de complicitat a CiU. Se sospita, fins i tot, que va instigar el vot contra el Codi Ètic, el projecte estrella de Saura. Favor amb favor es paga.