Tribuna
10 anys sense Ernest Lluch

Montilla, Geli i Rubalcaba, ahir en l’ofrena floral a Maià de Montcal (Garrotxa), en el desè aniversari de l’assassinat per ETA d’Ernest Lluch. /
Fa 10 anys que ens van robarErnest Lluch, que ens van privar de continuar escoltant-lo, llegint-lo, veient-lo entre nosaltres. Quan el dia 21 de novembre del 2000Lluchva ser assassinat per ETA, la societat catalana i espa-nyola van quedar sotragades amb la notícia i es va produir una reacció multitudinària de commoció general.Lluch era una personalitat molt coneguda i apreciada: catedràtic universitari que havia fet escola, historiador de Catalunya i Espanya, especialista en la història del pensament econòmic, d'obra prou extensa i divulgada, present en tertúlies i programes radiofònics i televisius, si bé allò que el va fer una persona generalment coneguda va ser la seva condició de dirigent polític socialista, ja que va ser diputat i, més tard, ministre de Sanitat.
Ernest Lluchhavia nascut a Vilassar de Mar (Maresme) el dia 21 de gener de 1937. A Barcelona va cursar el batxillerat els anys 1947-1955. Els últims cursos de batxillerat va simultaniejar l'estudi amb el treball en el negoci familiar (fabricació de cinturons, corretges, elàstics) fent de viatjant de comerç per tot Espanya. Al mateix temps que feia el servei militar a Barcelona va començar, el 1956, la llicenciatura en Ciències Polítiques, Econòmiques i Comercials a la UB, que va obtenir l'any 1961, amb premi extraordinari. Mentre feia els cursos de doctorat el 1962, va anar a completar els estudis a París amb el professorPierre Vilara l'École des Hautes Études de la Sorbona, i al tornar va iniciar la docència en les classes pràctiques de política econòmica i després com a ajudant del professorFabià Estapé, a qui va considerar sempre el seu mestre, fins que va ser expedientat i posteriorment expulsat de la universitat el 1966 per actuacions inacceptables per al règim. El 1970 va presentar la seva tesi doctoral i es va incorporar a la Universitat de València, on va passar 10 anys de docència, investigació i política.
L'aportació deLluchals estudis econòmics i a la divulgació de la teoria econòmica va començar des de molt jove. La seva principal contribució a la història del pensament econòmic va ser el tema de la seva tesi doctoral,El pensament econòmic a Catalu-nya(1760-1840), que obria moltes vies d'investigació històrica. Un fil queErnest Lluchja no va deixar mai i que el va acabar convertint en un dels millors coneixedors del segle XVIII català i espanyol.
Des de molt jove va tenir inquietuds cíviques i públiques, i com tants de la seva generació, es va implicar en la política. El trobem ben aviat en l'embrió de les organitzacions unitàries catalanes, com ara la Taula Rodona de Forces Polítiques, predecessora de la Coordinadora de Forces Polítiques i de l'Assemblea de Catalunya. Integrat a Convergència Socialista, va participar en la creació del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), i més tard va ajudar a fundar el PSPV. En les primeres hores de la transició va ser diputat per Girona el 1977 i va repetir el 1979.
Ministre de Felipe González
El 1982 és diputat per Barcelona i és nomenat ministre de Sanitat del primer Govern deFelipe González. Una vegada ministre, va portar a terme una feina absolutament remarcable: va ser el ministre de la universalització de la Seguretat Social, va ser l'impulsor de la reforma farmacèutica, el primer a establir un departament per a la defensa dels consumidors, i va iniciar estructuralment la lluita contra la sida i el tractament sanitari del problema de la droga. Va tenir ocasió d'actuar com un perfecte socialdemòcrata i no la va desaprofitar.
Quan va deixar els càrrecs polítics va tornar a la universitat, la seva gran vocació. També va passar una temporada a l'Institut d'Estudis Avançats de Paterson (Princeton, EUA) on va treballar sobre l'origen de l'economia matemàtica. I des del 1989 fins al 1996 va ser rector de la Universitat Menéndez y Pelayo, a la qual va donar un impuls i una elevació reconeguda per tothom.Lluchva tenir uns àmbits vitals que el van marcar: Catalunya, València, Saragossa, Madrid i el País Basc. Catalunya, per a la qual va mantenir una preocupació constant, per la seva història, la seva cultura, el seu futur. Però expulsat de la UB se'n va anar a València, on es va implicar amb la societat valenciana en tots els aspectes: els acadèmics, els polítics. Ho va fer a la seva manera, estudiant el país i elaborant un llibre de referència,La via valenciana. Madrid com a diputat i ministre va ser l'espai de la seva màxima realització política, especialment en aquella etapa tan delicada i intensa de la transició. També Madrid va ser per a ell un espai privilegiat d'estudi amb els seus arxius i biblioteques.
Notícies relacionadesQuan va entrar en contacte amb Euskadi, va quedar impressionat, fascinat. El va voler conèixer bé i el va estudiar i el va viure. Es va enfrontar al problema central d'Euskadi, el terrorisme. va escriure, va reflexionar i va expressar la seva idea de la necessitat de trobar una sortida constitucional, política i pacífica, contra tota imposició. Va combatre els assassins i també va criticar els antinacionalistes, amb arguments i propostes raonables, sensates, parlant de diàleg.
Van matar aquell home amable i savi, ara fa 10 anys. ¡Què no ens hauria donatErnest Lluchdurant aquests anys! La ràbia al cap del temps encara és immensa. El seu record resta i restarà viu entre nosaltres sempre més.
- Fenomen en auge La venda a pes de 'caixes sorpresa' d'Amazon arriba al centre de Barcelona: "És com una loteria"
- Universitat Més de 250 professors universitaris exigeixen a la UB que investigui el cas Ramón Flecha
- MUNDIAL DE CLUBS Luis Enrique ignora Mbappé: «Soc soci culer, per això sempre em motiva jugar contra el Madrid»
- Previsió meteorològica Catalunya, en alerta per fortes pluges: aquestes són les zones on més pot ploure
- Detingut per matar d’una punyalada un multireincident al Prat de Llobregat per una venjança
- Tramitació La nova ordenança de civisme supera el primer tràmit
- Sector elèctric Iberdrola reforça la seva liquiditat amb una línia de crèdit de 2.500 milions
- Perfumeria i cosmètica Puig factura 2.299 milions el primer semestre, un 7,6% més
- Construcció Habitatge insta les comunitats a pactar un nou pla de 6.660 milions
- Anàlisi i predicció de BBVA Research L’economia catalana alentirà el seu creixement fins a l’1,5% el 2026