Gay lamenta el «nacionalisme» exacerbat de la sentència

Al magistrat català Eugeni Gay no li van les mitges tintes a l'hora de mostrar la seva disconformitat amb alguns aspectes de la sentència, sobretot pel significat que s'atorga al conceptenació(preàmbul), als drets històrics (article 5) i als símbols nacionals (article 8). En el seu vot particular, afirma que la sentència denota «un academicisme més propi del segle XIX, centrat en el debat entre el positivisme i l'historicisme, i allunyat en qualsevol cas de la realitat jurídica del món contemporani, en què les sobiranies són difícils de distingir i els estats no són sobirans en el sentit ple del terme. La realitat es presenta actualment molt més complexa i el dret ha de respondre-hi, sense que afortunadament hi hagi lloc per al sosteniment de certs dogmes, com el dogma de la sobirania o la defensa d'un nacionalisme exacerbat».

INTERPRETACIÓ «FORÇADA» / A partir d'aquesta declaració de principis, el magistrat progressista es queixa de la interpretació «forçada» que es fa del preàmbul, ja que, segons la seva opinió, en cap moment es qüestiona la sobirania de l'Estat espanyol, i no entén com s'accepta que hi hagi una «ciutadania catalana» o un «poble català» al costat de la ciutadania espanyola o el poble espanyol i no es pugui fer la mateixa lectura respecte al terme nació.

A més a més, també recorda que el text sobre l'Estatut remet a una resolució del Parlament «situant-se per tant en un pla conceptual (el pensament polític) molt diferent del que la sentència sembla atorgar quan li nega eficàcia jurídica». És per aquesta raó que Gay ho considera «absolutament innecessari i, en un altre ordre de consideracions, imprudent i mancat del més mínim rigor jurídic constitucional».

Notícies relacionades

El Govern d’Illa celebra que s’hagi consolidat una «aliança sòlida» amb ERC i Comuns

Junts demana al Govern que retiri el decret que frena la pujada de la taxa turística després de l’avís del Consell de Garanties Estatutàries

El jutge contraposa en el seu vot particular una altra lectura possible del text constitucional, una que lliga unitat i diversitat «de manera que no hi hauria tal unitat indissoluble si no hi hagués el reconeixement de la particularitat dels pobles que integren la nació espanyola». O sigui, que no hi pot haver una cosa sense l'altra.

Al contrari, afirma, el text de la sentència «incorre en un positivisme exacerbat, gairebé afirmant que no existeix res abans de la Constitució espanyola». Segons aquest magistrat, resulta obvi que «el constituent no ha actuat al marge de la història d'Espanya ni la Constitució és resultat d'un fet espontani». Aquesta és una de les crítiques que més es repeteixen en el vot particular de Gay, el fet que es consideri la Carta Magna com una mena de veritat revelada i intocable, i no el fruit dels equilibris polítics de la transició i de la mateixa història.