L'Estatut ha generat 48 lleis a Catalunya, però el seu desenvolupament ha avançat poc al Congrés

El nou Estatut s'ha desenvolupat en un 75% en allò que depèn del Parlament català, però hi ha hagut pocs avanços en la part que correspon a les Corts, més enllà d'una qüestió de calat com és el nou finançament autonòmic.

Segons càlculs del Govern, des de l'entrada en vigor de l'Estatut, a l'agost de 2006, el Parlament ha aprovat 48 lleis, una part de les quals pot veure's condicionada per la decisió que ha desencallat avui la presidenta del Tribunal Constitucional (TC), María Emilia Casas.

Entre el gairebé mig centenar de lleis aprovades pel Parlament català en compliment de l'Estatut, n'hi ha algunes de tan importants com la d'Educació, que esquiva el decret estatal que fixa un mínim de tres hores setmanals de castellà als centres escolars i que blinda la immersió lingüística a les aules.

Les lleis sorgides del Parlament

La nova llei del Síndic de Greuges, criticada pel Defensor del Poble perquè entén que limita la seva influència a Catalunya, o bé la de creació del Consell de Garanties Estatutàries són altres normatives sorgides del Parlament. La llei de consultes populars per via de referèndum, la de fosses comunes o la del dret a la vivenda a Catalunya, que preveu el lloguer forçós de pisos desocupats, són altres dels fruits de l'Estatut a Catalunya.

I el mateix succeeix amb la llei de creació de l'Oficina Antifrau, amb la de creació de l'Agència Catalana d'Inspecció de Treball o amb la llei catalana d'acollida d'immigrants, altres normatives aprovades a Catalunya en compliment d'aquesta llei orgànica.

A més, una quinzena de projectes de llei esperen tirar endavant al Parlament abans que acabi la legislatura, entre ells el del cine o el de vegueries, que altera l'organització territorial actual de Catalunya en províncies.

Acords entre el Govern i la Generalitat

Respecte a la part estatal, el finançament és el punt més important de l'Estatut que està en vigor, ja que Govern i Generalitat van pactar el juliol del 2009 el nou sistema, que situa per primera vegada a Catalunya per sobre de la mitjana espanyola.

L'Estatut ha permès incrementar els tributs cedits a Catalunya al passar a gestionar el 50% de l'IVA i de l'IRPF i el 58% dels impostos especials, encara que està pendent conformar-se un consorci entre l'Agència Tributària espanyola i la catalana.

També està en vigor la polèmica disposició addicional tercera, que compromet l'Estat a invertir a Catalunya durant set anys en proporció a la seva aportació al PIB, és a dir, el 18,8%, que havia de comportar, abans de les retallades per la crisi, més de 30.000 milions d'euros fins al 2013. El traspàs del servei de Rodalies de Renfe o la inspecció de treball també han sorgit de la negociació entre Generalitat i Govern els últims anys.

Crítiques de lentitud al Govern espanyol

El Govern català, malgrat que Catalunya segueix sent l'única comunitat que no ha estat capaç d'aprovar una llei electoral pròpia, entén que ha desenvolupat amb eficiència la seva part de l'Estatut, però es queixa de la lentitud del Govern a aplicar la seva part.

Notícies relacionades

El Tribunal Constitucional dicta sentència sobre l'Estatut

El concepte de nació, les competències i el finançament, alguns dels esculls

La descentralització del Consell General del Poder Judicial, que requereix de la reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial, i la participació de la Generalitat en organismes estatals són dos dels molts aspectes encara encallats. I és que l'Estatut preveu que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sigui l'"última instància jurisdiccional", així com la creació del Consell de Justícia de Catalunya, unes pretensions que topen amb les resistències del Poder Judicial espanyol.

Tampoc s'ha aplicat la previsió de l'Estatut per la qual la Generalitat designarà o participarà en el nomenament de membres del Banc d'Espanya i de les comissions del Mercat de Valors i de Telecomunicacions. El mateix passa amb el Tribunal de Comptes, el Consell Econòmic i Social, el de Ràdio i Televisió, l'Agència Tributària, la Comissió Nacional d'Energia i l'Agència Espanyola de Protecció de Dades.