El concepte de nació, les competències i el finançament, alguns dels esculls

El concepte de nació, la llengua catalana com a deure, les relacions de la Generalitat amb l'Estat, el blindatge de competències, el finançament, capítol de drets i deures, el Síndic de Greuges i el Poder Judicial han estat els punts controvertits i els que van ser objecte de recurs. Els punts més polèmics han estat la definició final de Catalunya com a nació i l'establiment del català com 'la llengua normalment utilitzada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament'.

El concepte de nació

L'Estatut estableix que "el Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d'una manera de sobres majoritària". En l'Estatut del 30 de setembre, el concepte nació estava inclòs en el títol preliminar ("Catalunya és una nació"), però va caure en la negociació que va tenir lloc posteriorment a les Corts. El concepte va ser inclòs fent referència a la votació del Parlament del 2005 i en el preàmbul, de manera que no té valor jurídic.

El català com a deure

L'ús del català s'inclou en el títol preliminar. L'article 6 de l'Estatut estableix el català com a "llengua pròpia" de Catalunya i com a "llengua d'ús normal i preferent de les Administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya". Així mateix, estableix que és "la llengua normalment utilitzada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament", fet que va provocar el rebuig del PP i Ciutadans.

A més, estableix que el català és "la llengua oficial de Catalunya", al mateix temps que el castellà, que és "la llengua oficial de l'Estat espanyol". Però la principal novetat en aquest punt fa referència als drets i els deures lingüístics. L'Estatut determina que "totes les persones tenen el dret d'utilitzar les dues llengües oficial i els ciutadans tenen el dret i el deure de conèixer-les". L'Estatut del 2006 és el primer text legal que estableix el deure de saber el català.

Relació bilateral

El títol preliminar, concretament l'article 3, estableix que les relacions de la Generalitat amb l'Estat es fonamenten en el "principi de lleialtat institucional mútua" i en els principis "d'autonomia, bilateralitat i multilateralitat". El text defineix mecanismes de bilateralitat amb l'Estat. En el capítol de les relacions de Catalunya amb l'Estat, es crea la Comissió Bilateral Generalitat-Estat com el "marc general i permanent" de relació entre els dos governs. I en el del finançament, es crea la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat com a "òrgan bilateral de relació" en l'àmbit del finançament autonòmic.

Blindatge de competències

El títol IV de l'Estatut fa referència a les competències i l'article 110 detalla que "corresponen a la Generalitat, en l'àmbit de les seves competències exclusives, de manera íntegra, la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva. Correspon únicament a la Generalitat l'exercici d'aquestes potestats i funcions, mitjançant les quals pot establir polítiques pròpies". "El dret català, en matèria de les competències exclusives de la Generalitat, és el dret aplicable al seu territori amb preferència sobre qualsevol altre".

Finançament

El finançament va ser un dels temes més debatuts i controvertits de l'Estatut. L'article 201.4 destaca que el finançament no ha de comportar efectes discriminatoris per a Catalunya respecte a les altres comunitats (...) i el punt 5 de l'article 206 destaca que l'Estat "ha de garantir que l'aplicació dels mecanismes d'anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l'ordenació de rendes per càpita entre les comunitats abans de l'anivellament", és a dir, el que s'ha anomenat principi d'ordinalitat. L'article 204 fa referència a la creació de l'Agència Tributària de Catalunya, a qui correspon "la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els tributs propis de la Generalitat, i també" (...) "dels tributs estatals cedits totalment a la Generalitat". El PP s'oposa a aquesta creació i considera que el sistema de finançament obre la porta a la "insolidaritat".

La disposició addicional tercera de l'Estatut assenyala que la inversió de l'Estat a Catalunya en infraestructures "s'ha d'equiparar a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya amb relació al PIB de l'Estat en un període de set anys (...)". Les disposicions addicionals vuitena, novena i desena de l'Estatut fan referència a la cessió d'impostos com els de la renda sobre les persones físiques. El paquet d'impostos del nou model conté la cessió del 50% de l'IRPF, el 50% de l'IVA i el 58% dels impostos especials.

Drets i deures

El PP també va recórrer el títol que fa referència als drets i deures. L'Estatut detalla un conjunt de drets i deures dels ciutadans de l'àmbit civil i social, en l'àmbit polític i de l'Administració, lingüístics. L'Estatut assenyala en l'article 20 que "totes les persones tenen dret a rebre un tractament adequat del dolor i cures pal·liatives integrals i a viure amb dignitat el procés de la seva mort". Així mateix, l'article 21 estableix que "el català s'ha d'utilitzar normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament universitari i en el no universitari". "Els alumnes tenen dret de rebre l'ensenyament en català en l'ensenyament no universitari (...)".

El PP creu que aquest capítol és una part més de "la pretensió del nou Estatut de ser una Constitució pròpia". D'aquest capítol en rebutgen el "dret a la vida" i "l'intervencionisme en la vida econòmica i social". Sobre aquest capítol, el llavors president del PP català, Josep Piqué, feia broma que el millor exemple de l'intervencionisme era que l'Estatut diu que "totes les persones tenen dret a disfrutar dels recursos naturals i del paisatge en condicions d'igualtat".

Síndic de Greuges

Un dels articles recorregut pel Defensor del Poble, Enrique Múgica, fa referència al Síndic de Greuges i, en concret, a l'article 78, que tracta sobre les funcions i relacions amb altres institucions anàlogues. En aquest declara: "El Síndic de Greuges (...) supervisa, amb caràcter exclusiu, l'activitat de l'Administració de la Generalitat, la dels organismes públics o privats vinculats o que depenen, la de les empreses privades que gestionen serveis públics o compleixen activitats d'interès general o universal", entre altres. Segons el Defensor del Poble, el fet que el text digui que el síndic "supervisa amb caràcter exclusiu l'activitat de l'Administració de la Generalitat"' retalla l'efectivitat dels drets dels ciutadans, catalans o no, a l'impedir que prosperin les queixes formulades davant del Defensor del Poble a l'Estat si afecten la Generalitat.

Poder judicial

Notícies relacionades

Puigdemont justifica el vot de Soler a favor de l’OPA del BBVA

El PP s’acosta a votar en contra del decret aranzelari arran de l’apagada

L'Estatut, en l'article 95 afirma que "el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l'òrgan jurisdiccional en què culmina l'organització judicial a Catalunya i és competent, en els termes establerts per la llei orgànica corresponent (....)", així com que "és l'última instància jurisdiccional de tots els processos iniciats a Catalunya, i de tots els recursos que es tramiten al seu àmbit territorial (...)".

L'article 97 manifesta que el Consell de Justícia de Catalunya "és l'òrgan de govern del poder judicial a Catalunya i actua com a òrgan desconcentrat del Consell General del Poder Judicial, sense perjudici de les competències d'aquest últim". Els populars critiquen que s'envaeixen competències de l'Estat i es busca "la configuració d'un poder judicial propi a través de trencar la unitat del Poder Judicial". El PP rebutja la creació d'un Consell de Justícia de Catalunya.