Míriam de Rosa Palacio: El 'cas Millet', un gir en el procediment

7 NOTABLE

Des que fa un any van sorgir proves del saqueig del Palau, que supera els 30 milions, la ciutadania ha vist atònita la gran lentitud de la instrucció ¿no es va prendre declaració als imputats fins després de l'estiu¿ i la no adopció de mesures cautelars. La presó provisional no és una pena, però entre això i deixar els imputats en una cosa similar a un balneari de luxe hi ha un abisme. El xoc va ser més gran pel fet que Fèlix Millet pertany a una de les famílies del més granat catalanisme burgès. ¿Ens trobem davant un tracte preferent?

Notícies relacionades

Només quatre empreses s’han interessat pels crèdits del Govern

PSOE i Junts van abordar dilluns a Suïssa el català i la llei d’amnistia

Ara una altra peça del saqueig ¿l'hotel que Millet volia construir corrompent voluntats i amb apropiació indeguda¿ ha anat a parar a un altre jutjat. I mentre que en el cas principal ¿el saqueig¿ impera la lentitud, en el que correspon a Míriam de Rosa Palacio la instrucció és ràpida, i les mesures cautelars, estrictes. I la jutge actua amb gran escrupolositat. Ha denegat la petició fiscal de presó per risc de fuga (és clar que no s'han evadit) i l'ha admès per possible pressió als testimonis.

Mereix un aplaudiment perquè no sucumbeix ni al prestigi social ni a bufets influents. Però sí que hi ha desconcert. ¿Com pot ser que la mateixa justícia actuï d'una manera tan contraposada? La jutge ho fa bé i ha de seguir sent escrupolosa. No seria bo que a una justícia gairebé escandalosament suau la succeís una altra de garzoniana. La justícia és equilibri.