Les notes de Joan Tapia

Quan el sentit comú escasseja

Luciano Varela, magistrat del Tribunal Suprem

3, SUSPENS

Una jurista m’explica que els jutges i els fiscals es passen després de la carrera cinc anys tancats amb els seus temes i preparadors. Després, a alguns els sobra doctrina… i arrogància. I els falta flexibilitat i sentit comú.

Sempre vaig creure que hi havia mancança de sentit comú quan Garzón va pretendre, després d’anar en les llistes del PSOE, imputar per guerra bruta el primer president socialista després de la guerra civil. ¿Que no sabia que hi va havergalsanteriors? Llavors Aznar va aplaudir i Pujol va recordar allò de la Baader-Meinhof alemanya. I també va faltar seny quan els fiscals Mena i Villarejo van voler fer de Pujol l’únic banquer espanyol condemnat per irregularitats (cas Banca Catalana). El seny diu que el sistema no pot passar d’un nivell de rigor 0 a un altre de 100 en poc temps, només perquè un jutge o un fiscal en sàpiguen molt i es vulguin exhibir.

Considero que Mena i Villarejo no van prevaricar. Tinc, però, dubtes sobre Garzón. Però són tres juristes que han marcat. I la falta de seny ajuda, a vegades, a plantar cara. Mena i Villarejo van ser positius. I sense Garzón de latrama Gürtelno en sabríem res, cosa que potser beneficiaria el PP però seria una burla als ciutadans. Es poden criticar algunes frases del jutge Castro (el delcas Matas), encara que sense ell no sabríem que a Palma hi manava un corrupte compulsiu.

Notícies relacionades

Les 15 mesures del pla estatal de lluita contra la corrupció anunciat per Pedro Sánchez

Feijóo, als socis del Govern: «Això va de Sánchez o de decència»

El Nobel de la falta de seny l’ha guanyat el magistrat del Tribunal Suprem Luciano Varela. Les primeres Corts democràtiques van fer una llei d’amnistia que va enterrar els crims del franquisme. Va ser una decisió correcta, tot i que poc després la dreta (que venia del franquisme) es va exaltar contra elscrims del felipisme. ¡¡¡¡Déu meu!!! Però quan Garzón, a qui es va permetre (en l’època d’Aznar) perseguir els crims de Pinochet, vol reobrir l’assumpte, se’l pot parar (ho van fer el fiscal general i l’Audiència Nacional) però nopurgar-lode la carrera judicial amb l’acusació de prevaricar. Sorgeix la sospita que Garzón paga factures. Les del PP per Gürtel i les de Varela i Margarita Robles (segona de l’exministre Belloch) per altres coses.

¿És admissible? Potser. El que és llastimós és que el jutge de l’Audiència Nacional sigui l’únic encausat pels crims del 18 de juliol. És humiliant per a moltíssimes famílies espanyoles que van patir 40 anys de por i després van callar. Varela no té perdó. Va votar contra encausar Atutxa perquè el fiscal no el va acusar i només ho va fer l’acció popular (la ultradreta). És el que avui passa amb Garzón. El Suprem havia fixat el criteri en la causa contra Botín, i Varela va adduir que dos espanyols no havien de ser tractats desigualment. Avui Varela considera que Garzón és menys igual que Atutxa o Botín. Falten tones de sentit comú.