Els crims del franquisme arriben als jutjats argentins

Darío Rivas té 91 anys i moltes coses per recordar. El seu pare, Severino, era alcalde de Castro Rey (Lugo) quan va ser afusellat, al començar la guerra civil. Fa tan sols cinc anys, Darío va aconseguir identificar el cos en una fossa comuna. Ell és un dels dos familiars de víctimes del franquisme que ahir, sota una pluja pertinaç, es va presentar davant un tribunal de Buenos Aires, impecablement vestit amb una americana i pantalons blaus, per posar una querella per genocidi i crims contra la humanitat comesos a Espanya des del 17 de juliol de 1936 fins al 17 de juny de 1977. L’altra querellant és Inés García Holgado, reneboda d’Elías García Holgado, alcalde de Salamanca executat el 1936.

DELICTES IMPUNES / La reclamació va quedar en mans de la jutge federal María Servini de Cubría. A Rivas i Holgado els acompanyen com a querellants les principals organitzacions defensores dels drets humans de l’Argentina i l’Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica d’Espanya. «Els crims estan impunes, i això habilita una altra nació que se senti ofesa o que entengui la necessitat que es faci justícia a demanar la seva investigació», va explicar Máximo Castex, advocat litigant i especialista en Dret Penal de la Universitat de Buenos Aires.

A finals dels 90, quan a l’Argentina no es podien investigar els delictes perpetrats entre el 1976 i el 1983, el país es va beneficiar dels ­intents d’aplicació del principi de justícia universal. A Espanya, de la mà de Baltasar Garzón, així com a Itàlia i Alemanya, es van obrir causes ­contra militars argentins que al seu país no podien ser jutjats. La pressió va portar a l’anul·lació de les lleis d’obediència deguda i punt final l’any 2006.

CANVI DE PAPERS / La història presenta ara un intercanvi de papers. «Necessitem un Garzón argentí», va afirmar l’advocat Carlos Slepoy, que va reclamar que s’activin des de Buenos Aires els mecanismes jurídics que en el seu moment van permetre detenir a Londres Augusto Pinochet. Per Slepoy, la situació que viu el jutge de l’Audiència Nacional que va intentar processar el dictador xilè és inaudita.

Notícies relacionades

Un finançament que no convenç

Aliança Catalana, el sobiranisme d’ultradreta

Servini de Cubría és una magistrada que ha dictat algunes sentències exemplars en casos d’apropiació de fills de desapareguts, encara que també ha estat criticada per les seves relacions amb el poder polític. Els querellants li demanen que obtingui una llista amb el nombre de desapareguts, afusellats i torturats des del moment que Franco es va alçar en armes fins que es van recuperar les institucions democràtiques.

També se li sol·licita que aconsegueixi els noms i l’«últim domicili conegut» dels integrants dels governs d’Espanya, membres de les Forces Armades i de seguretat que van desenvolupar les seves funcions durant el llarg període comprès en la denúncia. «Si s’investiga fins al 1977, hi ha criminals vius. Exministres, caps de l’Exèrcit i d’altres Forces Armades», afirma Slepoy. L’advocat confia que aviat arribin més denúncies als ­tribunals.