Espanya intenta alliberar tres dones d'un vaixell grec que fa 7 mesos que estan detingudes i humiliades

Després de l’alliberament dels mariners de l’Alakrana, el Govern vol aconseguir un nou èxit en aigües de Somàlia i ha convertit en una prioritat el destí de les dues dones i la nena de 12 anys segrestades al vaixell Ariana des de fa set mesos i que es troben en una situació dramàtica. La ministra de Defensa, Carme Chacón, va explicar ahir que Espanya engegarà gestions diplomàtiques per aconseguir-ne l’alliberament, mentre proveeix de fàrmacs per via aèria el pesquer grec. L’avió de vigilància P3-Orion va dipositar fa dos dies una primera bossa amb medicaments a la coberta del pesquer, de tripulació ucraïnesa.

L’encàrrec d’intentar el rescat ha correspost a l’ambaixador d’Espanya a Kenya, Nicolás Martín Cinto, a qui s’atribueixen les discretes negociacions que van posar fi al segrest de l’Alakrana i, abans, al del Playa de Bakio. Si triomfa, l’Executiu s’apuntarà un altre èxit, molt necessari davant el setge de l’oposició per la manera de gestionar la crisi.

VIOLACIÓ I AVORTAMENT / El primer a relatar la situació de les tres dones va ser el patró de l’Alakrana, Ricardo Blach, que en va tenir coneixement de primera mà quan els pirates que el retenien el van fer navegar fins a l’Ariana. Alguns mariners van ser obligats a visitar el pesquer grec perquè veiessin què els podia passar si Espanya no pagava. Natalia Loss, la mare de la nena, va suplicar al patró que se l’endugués. I la tripulació ho va intentar. Va demanar als pirates traslladar les tres dones a l’Alakrana, però no es va aconseguir. Larisa Salinska, la cuinera, que va ser violada pels pirates, va avortar a la coberta i va patir una hemorràgia que ha degenerat en una infecció. L’única atenció que ha rebut és la d’un metge somali a qui els pirates autoritzen a visitar de tant en tant els segrestats, però que amb prou feines disposa de mitjans.

Els mariners no poden oblidar aquelles imatges i ahir les van recordar després de declarar al jutge Santiago Pedraz a Gernika (Biscaia). «L’Ariana va ser el pitjor. La nena, la violació, veure que no tenien res… Els que defensen els drets humans, que mirin cap allà perquè aquella gent morirà i ningú els fa cas». Víctor Bilbao, el cap de màquines del tonyinaire espanyol, va haver d’interrompre el relat per l’emoció. Alguns metres enrere, Olga, la seva dona, confirmava que el malson no deixa viure el seu marit. «Volien ajudar i no van poder» i això, va afegir, és pitjor que ser tractats «com gossos, més dolorós que la por de veure’t mort». Bilbao va recordar que «un dels nens pirata» que portava dues pistoles «era l’autor de la violació».

Notícies relacionades

ERC reconeix avenços amb el PSC en finançament i Rodalies, però demana concrecions: «El temps corre»

La Fiscalia Superior de Catalunya s’oposa a l’indult de Laura Borràs

CAP DE TURC / El cap de màquines va haver d’arreglar encanonat un forabord dels pirates. Va ser un altre dels humiliants episodis viscuts els 47 dies de segrest. Però ell i els set pescadors bascos que ahir van comparèixer davant de Pedraz no sols van intercedir per l’Ariana. Van reivindicar, a més, la figura d’un tinent de navili, «un tal Barrionuevo», que va ser qui va disparar contra els pirates finalment capturats. «És a Madrid i el volen degradar. Els polítics busquen un cap de turc. L’han elegit a ell, però va fer el que havia de fer. Ha de recuperar el seu lloc», va dir Bilbao, encara que després Defensa ho va negar.

El jutge els va preguntar pel tracte rebut, però no els va mostrar fotos dels pirates que esperen judici a Espanya. Li van explicar que un dels pitjors moments es va viure arran de la detenció d’aquests dos pirates. «Ens van reunir i ens van dir que si tornaven morts, nosaltres també moriríem. Que si els tallaven un peu, a nosaltres també ens els tallarien. Per això, si els han promès alguna cosa, que ho compleixin, perquè si no, ¡pobrets els espanyols que siguin segrestats!», va resumir Bilbao, que també va carregar contra Zapatero per ordenar les detencions.