Francisco Caamaño: "L'Estatut és inequívocament constitucional"

La nova Ciutat de la Justícia de Barcelona rebrà avui la primera visita del ministre del sector, Francisco Caamaño. Cinc mesos després de la seva accidentada arribada al càrrec en substitució del cessat Mariano Fernández Bermejo, i enmig d’un ambient enrarit després de la primera vaga de jutges espanyols de la història, Caamaño ha aconseguit calmar les aigües i ara se centra a impulsar la reforma de la llei del Poder Judicial, aprovada el juny passat. Abans, no obstant, haurà de lidiar amb l’esperada sentència –si arriba– del Tribunal Constitucional (TC) sobre l’Estatut. Una norma que coneix a la perfecció, ja que va participar directament en la seva gestació en representació del Govern central.

–¿L’Estatut és constitucional?

–És inequívocament constitucional. No en tinc cap dubte. Per això va ser aprovat a les Corts Generals, amb la majoria absoluta de les dues cambres, i ratificat pel poble català.

–Tot apunta, no obstant, que la sentència serà deliberadament interpretativa, i això permetrà lectures contràries a la redacció de l’Estatut.

–S’està fent una mena d’estrany mite al voltant de què és una sentència interpretativa. Tècnicament, és la que recondueix a la decisió alguna de les possibles interpretacions del precepte per avalar-ne la constitucionalitat. És a dir, sempre seran interpretacions en favor de la constitucionalitat de l’Estatut.

–¿El TC s’ha de pronunciar sobre el preàmbul, on Catalunya és definida com una nació, tot i que aquest no és vinculant?

–No. I no perquè ho digui jo. Dues sentències prèvies del TC diuen que els preàmbuls no són normes als efectes d’impugnació en els recursos d’inconstitucionalitat.

–El president Montilla va afirmar recentment que l’Estatut no hauria de ser impugnat per un tribunal al tractar-se d’un pacte de naturalesa estrictament política.

–Respecto totes les opinions, però crec que un Estatut d’autonomia és, com la llei orgànica del Tribunal Constitucional estableix, una norma susceptible de control de constitucionalitat. I no hi ha cap norma superior a la Constitució, que és l’acord de tots i el fonament democràtic de la nostra convivència. El guardià de la Constitució és el TC i, tant si ens agrada com si no, la seva sentència haurà de ser acatada jurídicament i políticament.

–Els partits catalans critiquen la possibilitat apuntada les últimes setmanes que el Tribunal Constitucional faci pública la seva decisió a l’agost, al considerar que seria un moment inoportú i partidista.

–El ritme de la justícia no és el ritme ni de l’opinió pública ni de la política. S’ha de tenir en compte que el TC afronta un dels assumptes més complexos i difícils de la seva història, i per això s’ha de respectar el calendari i el ritme de deliberació que decideixin els seus membres. L’important és que dictin una sentència motivada i convincent en què es pronunciïn amb claredat sobre la constitucionalitat o no de l’Estatut.

–¿El preocupa el deteriorament de la imatge del TC els últims anys per la seva creixent politització?

–Tots els tribunals constitucionals, per la naturalesa de les decisions que han de prendre, passen situacions crítiques davant les respectives opinions públiques. És inevitable. L’important és que exerceixin la seva funció. Tots interpretem cada dia la Constitució, però algú ha de tenir l’última paraula i tancar el debat.

–Des de diferents àmbits de la societat civil catalana s’alerta que si la sentència del TC és contrària, i s’uneix a un altre desacord sobre el model de finançament, s’hauria de reformular el pacte de la transició entre Catalunya i Espanya i reformar la Constitució.

–El 1978 vam pactar entre tots una Constitució i, posteriorment, els catalans van aprovar un Estatut que van ratificar les Corts Generals. I aquest és l’escenari en què ens hem de moure, mentre no el canviem, al marge de les interpretacions polítiques. Estem davant un marc jurídic que és de tots.

–¿El Govern pensa donar-li més feina al TC presentant un recurs pel tractament de la tercera hora de castellà en la nova llei d’educació de Catalunya?

–Tenim tres mesos per decidir-ho, però de moment no s’ha plantejat aquesta opció. El Parlament ha elaborat una llei adaptada a la Constitució i l’Estatut, i s’haurà d’analitzar si s’ha produït algun excés. En tot cas, no hem de fer qüestió política de temes com la llengua, i menys en les comunitats autònomes on no hi ha problemes i es viuen aquestes qüestions amb normalitat. Comptem, a més, amb diversos precedents en què el TC es va pronunciar de manera inequívoca i rotunda a favor que allà on s’hagi establert un sistema en què la llengua cooficial, en aquest cas el català, és la vehicular de l’ensenyament, aquesta opció és plenament constitucional.

–¿Què n’opina de la polèmica que suscita la nova llei de l’avortament?

–És una llei necessària i imprescindible que, a l’establir terminis, dóna garanties a tots, la dona i el personal sanitari. Aquesta és una premissa fonamental que no existia abans. Mentre el fetus no és viable al marge de la mare és possible l’avortament i quan, segons l’Organització Mundial de la Salut, té una vida autònoma es prohibeix la interrupció voluntària de l’embaràs. Fins ara es permetia avortar per raons de gravetat psíquica de la mare fins i tot als set mesos de la gestació.

Notícies relacionades

Gairebé un 60% dels espanyols veuen «insuficient» la informació del Govern durant l’apagada, segons el CIS

¿Hi va haver una ‘apagada política’ a Catalunya? Tot el que va fallar (i el que no) després del zero elèctric

–¿I l’ampliació fins als 16 anys de l’edat mínima per decidir un avortament sense autorització paterna?

–En la majoria dels països europeus aquesta és l’edat fixada. ¿Per què nosaltres hem de seguir amb l’Spain is different? ¿Per què una dona de 16 anys pot disposar de la seva integritat física en qualsevol tipus d’intervenció clínica i no quan es tracta d’un avortament? Aquesta llei creu en l’autonomia de les persones i en la responsabilitat de les seves decisions, i garanteix els seus drets.