Andalusia cola en el finançament el criteri de la població escolar

A l’Everest del finançament ja hi ha una bandera. Verda i blanca. El president de la Junta d’Andalusia, José Antonio Griñán, va tancar ahir amb el seu predecessor en el càrrec, l’avui vicepresident del Govern Manuel Chaves, un acord perquè el nou model de finançament, si arriba a veure la llum, atorgui un plus econòmic a les comunitats amb més percentatge de població escolar sobre la població total. És a dir: Andalusia. El pacte no pressuposa encara que Griñán doni el sí definitiu al nou sistema, sinó que implica un fet més singular: que la ronda de reunions que ahir va iniciar el Govern amenaça de degenerar, com va passar l’any 2001, en un conjunt de vestits a mida que acaben deixant massa petit el de la primera autonomia que va proposar anar al sastre, Catalunya.

L’acord Chaves-Griñán es va tancar ahir a Sevilla després de dues hores de reunió. En xifres (que no són mai fàcils quan es tracta de finançament), el pacte consisteix a introduir un criteri fins ara inèdit en els càlculs del repartiment de fons entre comunitats: el sobrecost d’atendre les necessitats dels nens (més escoles, més pediatres...). En el sistema encara vigent, es computa el cens de població protegida i es corregeix la xifra en funció del nombre d’habitants més grans de 64 anys (un altre subgrup que requereix atencions especials). D’aquesta manera, a Andalusia li corresponen actualment un 18,46% dels recursos previstos. A l’afegir la nova variable de la població en edat escolar, el percentatge

–tal com va explicar Griñán– pujarà fins al 18,7%. ¿Sembla poc? Aquest salt aparentment insignificant representa com a mínim 132 milions d’euros addicionals anuals, amb xifres del 2002, quan va entrar en vigor el sistema actual.

Amb aquesta solució sobre la taula, el sí d’Andalusia a l’acord final sembla més a prop. El Govern no descarta que, en la recta final, alguna autonomia decideixi no firmar i despenjar-se del pacte, però pensa que és imprescindible que ni Catalunya ni Andalusia ho facin.

IGUALS, PERÒ DIFERENTS / Aquesta reunió, d’altra banda, va servir una vegada més per poder reiterar els habituals discursos en defensa de la igualtat entre tots els espanyols, un principi que el model vigent no respecta, tal com el mateix Chaves ja no té cap mena de problema a reconèixer. Ho va dir la setmana passada al Senat, davant representants de tots els governs autonòmics, i ho va repetir ahir mateix a Sevilla: l’acord forjat l’any 2001 entre el PP i CiU, que va néixer, a més, amb voluntat de no ser revisat al cap dels anys, ha obert una bretxa de fins a 900 euros de finançament per càpita entre comunitats. Igual que al Senat, Chaves va denunciar el defecte, però es va abstenir de precisar quins són els governs autonòmics beneficiats per aquesta distorsió (Extremadura, Castella i Lleó i la Rioja, segons les dades del Ministeri d’Economia) i quins són els més damnificats (les Balears, València i Madrid).

El vicepresident, després de la seva visita ahir a la Junta d’Andalusia que durant 19 anys va presidir, afronta avui una tasca bastant més complexa en l’esprint final del finançament. Visita la Xunta de Galícia amb el propòsit d’aplanar el terreny a la vicepresidenta Elena Salgado, que demà mateix, també a Santiago de Compostel·la, té previst encaixar les reivindicacions d’Alberto Núñez Feijóo (Partit Popular) en la negociació. Els socialistes gallecs, ara a l’oposició, insten Feijóo perquè no accepti cap xifra que quedi per sota del 7,1% del total dels recursos.

Notícies relacionades

CaixaBank reconegut com a Millor Banc per a Particulars a Europa i Millor Banc a Espanya

Espanya s’alia amb governs progressistes llatinoamericans

El vestit a mida, en el cas de Galícia, consistiria a fer que el Govern prioritzi en els criteris de repartiment la dispersió de població i el seu envelliment. Per al seu pols amb l’Executiu central (en principi més predisposat a tenir en compte sobretot la dada del volum total de població per compensar així les perversions de l’actual sistema), Feijóo s’ha buscat un aliat. És el president de la Junta de Castella i Lleó, Juan Vicente Herrera. Tots dos tenen previst reunir-se en breu per formalitzar un front comú de resposta al Govern. Els criteris que valen per a Galícia també valen per a Castella i Lleó. Un no d’aquestes dues autonomies, evidentment, tindria una repercussió més gran que el de només una.

La Generalitat aquesta vegada s’espera. Pretén quadrar les seves demandes al final de la ronda de negociacions, per poder aconseguir, aquesta vegada sí, un vestit ajustat a totes les seves necessitats reals.