Les institucions honren les víctimes de Vic 18 anys després

Tard, però tot arriba. Una sensació reconfortant, malgrat la tardança, va recórrer ahir les famílies de les 10 persones, la majoria dones i nenes, que van morir el 29 de maig de 1991 a la tarda a la casa quarter de la Guàrdia Civil a Vic. El Govern espanyol, la Generalitat i l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes (ACVOT) es van unir per rendir homenatge, en un senzill i emotiu acte, a les víctimes del segon atemptat més sanguinari d'ETA a Catalunya. Una placa recordarà per sempre els desapareguts. Ara, 18 anys després. No ha pogut ser abans.

La intensa calor no va restar ni una mica d'emoció a les famílies dels assassinats i als representants de les forces i cossos de seguretat de l'Estat que s'hi van donar cita. Guàrdies civils, policies nacionals i mossos van honrar també els seus companys morts, desatenent la indicació dels sindicats i associacions majoritàries d'aquests cossos, que s'havien desmarcat de l'acte per considerar-lo una utilització partidista "vergonyosa" de les víctimes del terrorisme. Tres guàrdies civils van morir en el brutal atemptat. La resta de víctimes van ser cinc estudiants (entre ells, quatre nenes) i dues mestresses de casa.

El ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, i el president de la Generalitat, José Montilla, van presidir l'acte, que es va iniciar amb una ofrena floral "en record de totes les víctimes del terrorisme", segons diu la placa commemorativa, que s'ubicarà provisionalment al passeig adjacent al solar, fins que es pugui col.locar a l'interior de la biblioteca que es construirà al terreny on hi havia hagut la caserna.

AMENAÇA PERMANENT

Totes les autoritats van subratllar la necessitat de retre tribut a les víctimes, malgrat que de vegades aquest arribi massa tard. Rubalcaba va confessar sentir- se "trist" davant els familiars dels assassinats per no haver aconseguit "eradicar" el terrorisme. En aquest sentit, el ministre va advertir que, tot i els importants avanços policials, "ETA encara pot fer molt de mal", malgrat que es va mostrar confiat que, "més aviat que tard", la banda serà "el passat".

Després d'afirmar que el Govern no retrocedirà "ni un pas" en la lluita contra ETA, Rubalcaba va prometre a les víctimes "donar-los el lloc que es mereixen, recolzar-les, respectar-les i reivindicar-ne la memòria".

Montilla va qualificar l'homenatge com "un acte de record merescut i memòria necessària" i va insistir que la derrota del terrorisme requereix "democràcia i unitat cívica i social". El president va elogiar, a més a més, l'actitud de la població de Vic, "l'enteresa i professionalitat" dels cossos de seguretat i "l'alt sentit institucional" de l'ACVOT.

POQUES ABSÈNCIES

Precisament, el president d'aquesta associació, José Vargas, va dir que no han permès mai, ni permetran, "la utilització política del dolor de les víctimes, ja que seria prostituir-ne el record i la dignitat". Hi va haver poques absències significatives. De l'ajuntament van assistir tots els grups municipals (CiU, PSC, ERC, ICV-EUiA i Plataforma per Catalunya), tret de la CUP.

En realitat, aquest homenatge arriba després d'un estira-i-arronsa entre l'ACVOT i les autoritats locals, que sempre han manifestat certes reticències a recordar un tema tan sensible. Malgrat que Vic és la segona ciutat de Catalunya amb més víctimes del terrorisme, l'anterior alcalde, Jacint Codina (CiU), va argumentar que un homenatge a guàrdies civils podria "reobrir ferides", ja que el municipi no ha celebrat mai un acte institucional en record a les víctimes de la guerra civil ni tampoc a les del franquisme.

L'actual alcalde, Josep Maria Vila d'Abadal, també de CiU, va intentar acostar posicions amb l'ACVOT, i va arribar a acordar la celebració d'un acte conjunt l'octubre del 2007.

Notícies relacionades

El missatge de Santos Cerdán a Koldo que apunta a una manipulació de les primàries de 2014: "Sense que et vegi ningú poses les dues paperetes"

Koldo a Ábalos: «Santos s’ha quedat amb diners, bitllets de cinc-cents que li donava el de Guipúscoa (Antxón)»

CARRER POLÈMIC

Però pocs dies abans, el consistori va aprovar dedicar un carrer al desaparegut Lluís Maria Xirinacs, figura de l'independentisme català que, el 2001, s'havia declarat "amic d'ETA". L'ACVOT va posar el crit al cel i va decidir posposar l'homenatge. Del carrer a Xirinacs no se n'ha tornat a parlar mai més. L'homenatge als innocents es va fer ahir, per fi.