Mor Mercè Sala, exregidora de BCN i expresidenta de Renfe

Mercè Sala Schnorkowski, que va ser presidenta de Renfe, regidora de l'Ajuntament de Barcelona i que en l'actualitat presidia el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, va morir ahir a la matinada a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. La mort de Sala, figura rellevant del PSC, es va produir 15 dies després d'haver estat operada com a conseqüència del càncer que patia des de l'any passat.

Sala, néta per part de mare d'un mariner polonès que es va establir a Barcelona, va néixer en aquesta ciutat el 1943. El mes d'abril passat, la Generalitat li va concedir la Creu de Sant Jordi per la seva contribució a "la vida democràtica, al progrés social i al desenvolupament de Catalunya i Espanya".

DOTZE ANYS DE REGIDORA

Amb la victòria del PSC en les primeres eleccions municipals de Barcelona del 1979, Sala es va convertir en regidora durant 12 anys. Va arribar a ser la primera tinenta d'alcalde. Entre els càrrecs que va dur a terme com a regidora, el més polèmic i controvertit va ser el de presidenta de Transports de Barcelona i del Metro, on va realitzar una gestió eficaç encara que farcida de problemes.

Ho va fer tan bé que quan Josep Borrell va arribar al Ministeri d'Obres Públiques la va convertir en presidenta de Renfe el 1991. Durant cinc anys li va tocar enfrontar-se amb els gravíssims problemes d'una empresa pública que s'havia quedat obsoleta i a la qual l'Estat li devia 3.610 milions d'euros.

La gestió de Sala va provocar controvèrsies, especialment al defensar que el futur del ferrocarril passava pels trens de rodalies i els d'alta velocitat, deixant de banda el ferrocarril convencional i clàssic de mitjana i llarga distància. No obstant, tant els que la van elogiar com aquells que la van criticar han acabat reconeixent que per a Renfe hi ha hagut un abans i un després de Mercè Sala.

Malgrat que mantenia el carnet del PSC, en l'actualitat estava molt allunyada de la primera línia de l'escena política. Una situació molt diferent de la que va viure el 1967, quan estudiava Econòmiques a la Universitat de Barcelona i va ser expulsada per la seva militància en moviments d'esquerra, i per això va haver de completar la llicenciatura a la Universitat de Bilbao.

Notícies relacionades

De com els amargats alimenten els seus enemics

Bunqueritzats i sense mòbil, el pacte de Podem per no desaparèixer

ÚLTIMS CÀRRECS

El 31 de gener del 2006 va ser nomenada presidenta del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (l'equivalent català al CES), càrrec que va compaginar amb el de presidenta del Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.