L'estratègia política d'apaivagar el contrari

L'expresident del Govern José María Aznar, per desacreditar la política antiterrorista del Govern, ha fet en més d'una ocasió referència a la política d'apaivagament que van practicar amb Hitler totes les democràcies europees, que tan sols van aconseguir encoratjar el règim nazi en la seva carrera armamentista cap al conflicte total. En la seva opinió, qualsevol oferiment de diàleg és percebut per l'organització terrorista com un signe de debilitat de l'Estat i també una invitació al rearmament i a la violència. És una posició legítima, però si es tenen en compte dos petits detalls. Primer, que no va ser aplicada amb aquest rigor pel PP, perquè no ha admès que va ser un error el fet de negociar amb terroristes a Munic i amb Batasuna a Burgos. I segon, perquè a l'utilitzar aquest argument per combatre el Govern se soscava també la credibilitat de l'oferta i ajuda a reforçar la percepció d'ETA que el diàleg és tan sols una mostra de debilitat de l'adversari i no, com molts pensen que és, un signe de fortalesa i de superioritat moral de la democràcia.

Vegem-ho des d'un altre prisma. ¿I si la verdadera política d'apaivagament no l'hagués portat a terme el Govern socialista amb ETA, sinó amb el Partit Popular? Si analitzem l'obra de govern veiem com el PSOE solament s'ha atrevit a prendre decisions importants en contra dels populars quan: a) hi havia una majoria social clara a favor seu (el retorn de l'Iraq o els matrimonis homosexuals) i b) quan ha aconseguit també el suport de CiU (la reforma de la llei d'educació). Les polítiques socials, com la llei de dependència, han tingut el suport del PP i tenen menys mèrit, perquè avui el ciutadà entén que si hi ha diners, es poden fer, i si no, no. En el debat de l'Estatut, el PSOE es va plegar als interessos del PP amb una oferta de pacte a la baixa que es va convertir en un tot o res i un xantatge als grups catalans. I què es pot dir del procés de pau, en què el Govern ha sentit l'alè de la dreta a cada petit pas que feia, tant que al final ha mort enmig d'una important sensació d'immobilisme. L'últim exemple el podem trobar a Navarra, on el PSE ha anat d'una banda a l'altra fins a tornar de ge-

Notícies relacionades

Trias espera una disculpa dels que van inventar un compte seu a Suïssa

Felip i Letizia visitaran Montserrat i Badia del Vallès el pròxim 23 de juny

nolls a Miguel Sanz, d'UPN. La política d'apaivagament s'ha seguit també amb l'Església, i els resultats estan a la vista: amb els bisbes afilant els seus llargs ganivets contra l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania.

Conclusió: aquesta política de pretesos consensos socials solament ha aconseguit encoratjar el PP i també augmentar la sensació que el Govern no confia gaire ni en les seves receptes ni en la majoria social que li va donar el seu suport el 2004. ¿I qui vota a aquell que no s'atreveix a imposar el seu programa?