La policia registra el despatx de dos notaris amb vincles al Partit Popular

Agents de la Policia Nacional han registrat avui a Palma el despatx dels notaris Alberto Ramón Herrán i Álvaro Delgado, en una operació relacionada amb delictes d'estafa, blanqueig de capitals i falsedat documental.

Es dóna la circumstància que el primer va ser secretari general del PP balear des de l'estiu del 1995 fins al novembre d'aquell mateix any, i va dimitir després de firmar un manifest fet pel sector crític del seu partit en aquella època. Pel que fa a Delgado, és germà de l'alcalde de Calvià, Carlos Delgado, del Partit Popular.

Fonts pròximes a la investigació informen que agents policials han començat avui a les 10.30 hores els registres relacionats amb aquesta operació, en què s'ha inspeccionat també un bufet de Palma, el despatx d'advocats Feliu, que està ubicat al passeig Mallorca.

Onze detencions previstes

La Fiscalia Especial per a la Repressió dels Delictes Econòmics Relacionats amb la Corrupció ha difós un comunicat en què precisa que l'oficina dels dos notaris, ubicada al número 2 del cèntric carrer Unió de Palma, protocol·litza habitualment les operacions dels clients del bufet.

També s'ha registrat una sucursal bancària del Banc Sabadell en què es troben oberts els comptes del despatx i d'un nombre significatiu dels seus clients.

D'acord amb la Fiscalia, aquesta operació està previst que comporti la detenció d'11 persones, de les quals algunes ja han estat arrestades, i la imputació de 14 més per delictes relacionats amb el blanqueig de capitals i la defraudació fiscal.

"Defraudació fiscal i blanqueig de capitals"

En conjunt, les indagacions han comportat el registre de 12 immobles i l'enviament de manaments a 26 entitats bancàries per al bloqueig de saldos i comptes, fons d'inversió, imposicions a termini fix i inversions en Deute Públic, així com accions, participacions i altres títols de valors.

L'origen d'aquesta operació, que està dirigida pel Jutjat d'Instrucció número 7 de Palma i coordinada per la Fiscalia Anticorrupció, se situa en la detecció per l'Agència Tributària d'estructures fiduciàries creades pel despatx d'advocats investigat "amb la connivència de despatxos coresponsables" que "operen al paradís fiscal del Panamà".

Aquestes estructures, segons sembla, estan destinades "a l'ocultació dels titulars reals d'activitats i patrimonis", que tenien presumptament "la finalitat de defraudació fiscal i blanqueig de capitals".

Societats en paradisos fiscals

Segons la font, el bufet es troba relacionat amb 816 societats, que tenen uns actius declarats per import de 307 milions d'euros. De les 816 societats examinades, 252 són no residents i 161 figuren domiciliades en paradisos fiscals.

No ha estat possible esbrinar, fins ara, segons la Fiscalia Especial, la identitat dels clients del despatx titulars del capital de 88 societats residents a Espanya a nom dels quals figuren béns per import de 141 milions d'euros.

D'acord amb les dades facilitades, el despatx ha canalitzat fons procedents de l'exterior en el període comprès entre el 1997 i el 2006 per import de 482 milions d'euros, dels quals un mínim de 17,1 milions tenen com a origen o destí, directament, territoris qualificats legalment com a paradisos fiscals.

Crèdits a societats amb pèrdues sistemàtiques

El Banc Sabadell, segons sembla, ha concedit crèdits hipotecaris per import de 5,3 milions d'euros a quatre societats d'accionistes desconeguts que acumulen pèrdues sistemàticament. L'autoritat judicial ha ordenat el bloqueig dels saldos dels comptes bancaris utilitzats pel despatx i de les societats de partícips desconeguts, així com la prohibició de disposar dels immobles que figuren al seu nom.

L'operació, en què han intervingut la Delegació de les Balears de l'Agència Tributària i l'Oficina Nacional d'Investigació del Frau, segueix en curs i els procediments judicials es troben declarats secrets. A més del Jutjat d'Instrucció número 7, també tenen diligències obertes pels suposats delictes d'estafa i contra la hisenda pública els jutjats d'instrucció número 1, 12 i 11 de Palma.

Manifest contra la corrupció al PP

Notícies relacionades

La jutge del cas Supercopa cita el 18 de juny Aldama perquè aclareixi si Rubiales va afavorir l’Andorra de Piqué

Pablo Iglesias: «Alguns periodistes tenen molt més poder que els ministres, vicepresidents i fins i tot que el president del Govern»

Herrán va ser elegit secretari general del Partit Popular de les illes entre finals de juliol i principis d'agost del 1995 arran de la dimissió de l'expresident del Govern i del PP balear Gabriel Cañellas. El manifest que va firmar i que el va portar a deixar el càrrec sol·licitava la dimissió dels dirigents insulars del partit implicats en suposats casos de corrupció, com el del túnel de Sóller, sobre comissions il·legals rebudes de l'empresa concessionària d'aquesta infraestructura del municipi mallorquí.

El 1996, l'exsecretari general del PP va haver de declarar com a imputat en diverses ocasions davant el jutge del reobert cas Calvià, relacionat amb un fallit intent de suborn el 1992 a un regidor socialista de l'ajuntament d'aquesta població per propiciar una moció de censura que donés després el poder consistorial al PP.