Credibilitat limitada
Incoherències en la política exterior
La visita de Pedro Sánchez a la Xina i la celebració, en paral·lel, d’una cimera progressista internacional a Barcelona permeten avaluar l’orientació recent de la política exterior espanyola, ja que els dos esdeveniments, en una mateixa setmana, mostren línies d’acció no del tot consistents.
A Pequín, el president ha plantejat que Occident cedeixi quotes de poder en les institucions internacionals, partint d’una premissa àmpliament compartida –que el sistema sorgit després de la Segona Guerra Mundial ja no reflecteix l’equilibri real de poder–, tal com s’ha formulat, s’aproxima al discurs promogut per la Xina sobre el reequilibri de l’ordre internacional.
Una visió que planteja problemes no únicament pel que fa al contingut sinó també per com s’ha formulat, ja que no compta ni amb suport intern ni tampoc ha sigut prèviament acordada amb els socis europeus, una cosa que limita la seva viabilitat i genera que es produeixin algunes friccions en el principal marc d’actuació d’Espanya, la Unió Europea, debilitant així la seva capacitat d’influència.
Aquest enfocament difereix profundament amb el defensat pel primer ministre canadenc Mark Carney, que situa el paper de les potències mitjanes en la seva capacitat per coordinar-se i construir coalicions estables orientades a reforçar les institucions internacionals i sostenir regles comunes en un context de competència entre grans potències, cosa que implica ampliar la influència dels actors intermedis a través de la cooperació, en lloc de promoure cessions de poder que beneficiïn directament els que ja ocupen posicions centrals, per la qual cosa la posició espanyola resulta difícil d’encaixar en aquesta lògica al no anar acompanyada d’una estratègia d’aliances que permeti compensar-la.
Però, en paral·lel, en la cimera que s’ha celebrat a Barcelona, el Govern ha projectat una imatge diferent al reforçar un discurs que ha estat centrat en la defensa de la democràcia, el multilateralisme i l’oposició a Donald Trump, situant Espanya dins del marc de l’ordre liberal, tot i que aquesta posició presenta inconsistències, en la mesura que s’articula en un fòrum que incorpora alguns governs, com el de Mèxic, amb compromís limitat amb els estàndards democràtics.
El resultat és una combinació de diferents plantejaments que no són gens coherents, ja que, al mateix temps que es defensa el reforç de la democràcia i del multilateralisme, s’articula també aquesta posició amb països que no compleixen plenament aquests principis i es proposa que hi hagi un reequilibri internacional que incrementa el pes d’uns determinats actors que tampoc els comparteixen, en detriment dels que sí que ho fan, a la qual cosa s’afegeix l’absència d’un consens intern i europeu. Circumstàncies totes que redueixen la credibilitat i la viabilitat de la posició espanyola limitant així la seva capacitat d’influència efectiva.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
