La investigació del cas Leire ha fet emergir una vella qüestió. A mesura que se’n coneixen nous detalls, part del debat públic desplaça la seva atenció des dels fets investigats cap a la legitimitat, la independència o les motivacions dels que els investiguen, tot i que el rellevant continuï sent determinar si els fets van tenir lloc i, en el seu cas, quines conseqüències jurídiques se n’han de derivar.
Són, per tant, els fets que s’investiguen els que haurien de centrar l’atenció. Si les informacions que es van coneixent fossin certes, estaríem davant actuacions dirigides a obtenir informació sobre responsables policials i judicials, desacreditar unitats encarregades d’investigacions sensibles per a l’entorn del Govern i fins i tot obstaculitzar-ne el desenvolupament. I davant aquestes sospites d’extrema gravetat el debat no s’hauria de centrar en el fet que la Guàrdia Civil investigui o que els jutges autoritzin diligències, sinó en els fets que motiven aquestes actuacions. En una democràcia constitucional, l’aplicació de la llei no pot dependre de la posició política ni de la capacitat d’influència dels que puguin veure’s afectats per una investigació.
Precisament perquè aquestes actuacions afecten institucions amb funcions d’investigació i garantia de la legalitat, convé distingir entre la crítica legítima a decisions concretes i el qüestionament de la legitimitat de les mateixes institucions. Els membres de la judicatura, de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional que avui exerceixen les seves funcions han desenvolupat la pràctica totalitat de les seves carreres professionals en el marc constitucional de 1978. En ocasions, la crítica a determinades actuacions deriva en qüestionaments més amplis sobre la naturalesa o la cultura democràtica d’aquestes institucions. No obstant, la seva legitimitat deriva del marc constitucional en què operen, de la seva submissió a la llei i dels mecanismes de supervisió a què estan subjectes. Per aquesta mateixa raó, tampoc estan exempts de control.
Notícies relacionadesEl registre per part de l’UCO de dependències de la Direcció General de la Guàrdia Civil ordenat per part del jutge Pedraz constitueix un exemple de com aquests mecanismes operen també dins de les institucions encarregades de fer complir la llei. I no perquè permeti anticipar conclusions sobre el fons de l’assumpte, sinó perquè mostra que l’actuació judicial pot arribar si cal a qualsevol òrgan de l’Administració o càrrec públic.
Les democràcies liberals requereixen institucions capaces d’actuar amb autonomia respecte dels interessos polítics afectats per les seves decisions i d’exercir les funcions que els atribueix l’ordenament, fins i tot quan això resulta incòmode per als qui ostenten poder o formen part de les estructures de l’Estat. En depèn, en bona mesura, la vigència de l’imperi de la llei, que protegeix els ciutadans davant els abusos del poder i garanteix que ningú quedi per sobre de la llei.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
