Illa denuncia "certes casualitats"

En aquest sentit, Joan Martorell, vicepresident d’Aeros i president de Taskforce, va sintetitzar el canvi: "A Catalunya, la defensa estava pràcticament demonitzada mentre que avui comença a assumir-se com una obligació, una responsabilitat i també una oportunitat per créixer". La invasió d’Ucraïna per Putin i l’actitud de Trump davant Europa n’han sigut les raons principals.

Però Illa compareixia en plena crisi política pel cas Zapatero, l’endemà de la personació de l’UCO a la seu del PSOE per demanar informació –que va durar fins a les deu de la nit– i després que la interlocutòria del jutge Pedraz imputant Santos Cerdán i altres dirigents socialistes exigís també –sorprenentment, ja que són dues organitzacions diferents– informació al PSOE sobre les despeses electorals del PSC a la campanya del 2024.

Illa va fer un discurs institucional i va traçar un decàleg sobre la política de seguretat, però, enmig del decàleg i sense fer referència expressa a cap interlocutòria judicial, va recalcar: "Els socialistes no som ingenus i de vegades hi ha casualitats que no són cap casualitat i coincidències que no són coincidències". I apujant el to va afegir: "No ens doblegaran perquè la nostra força no depèn de la nostra presència en les institucions sinó dels nostres valors basats en la dignitat, la justícia, la pluralitat i la confiança de la gent. I la convicció que la veritat sempre acaba imposant-se". Una font molt pròxima va confirmar que el president no es referia només a l’estranya al·lusió del jutge Pedraz al PSC, sinó també als informes policials sobre Zapatero i a la campanya contra Pedro Sánchez. Per això va al·ludir a "els nostres 140 anys d’història", la del PSOE, ja que el PSC va néixer amb la Transició.

Però Illa no hi va insistir. Només volia deixar clar el suport del PSC a Sánchez i sí que va remarcar que les democràcies estan més ben preparades que els règims autoritaris per assumir els canvis en la política de defensa, igual que –contra l’opinió d’alguns– van saber fer front a la pandèmia amb més eficàcia, basada en gran part en la cooperació europea.

I, preguntant-se "qui pagarà les misses" (la despesa en defensa), va rebutjar que calgui triar entre seguretat i benestar social perquè només les societats ben cohesionades poden tenir una política sòlida de seguretat. Res doncs de retallades amb aquest pretext.

I va repetir, seguint la línia del seu discurs d’investidura, que la seguretat és el més fonamental. El primer que s’ha d’atendre perquè sense seguretat no hi ha llibertat ni progrés social. I els sectors més desfavorits són els que més necessiten seguretat pública ja que no poden costejar-se la privada.

Notícies relacionades

Alguna cosa falla al món

Entre tancar files i la decepció

També va recordar que Europa –protegida per l’OTAN durant 80 anys– havia tingut una política de defensa bastant còmoda. Però que ara, després de la invasió d’Ucraïna i els dubtes raonables sobre si l’Amèrica de Trump compliria amb l’article 5 de l’OTAN –l’obligació d’ajuda de l’organització, en cas que un país membre fos atacat– estàvem davant un canvi d’època. Europa ha d’augmentar la seva despesa en defensa, no només per garantir-ne la seguretat sinó també per poder influir en el món i no quedar supeditada a altres potències. I Catalunya, amb els seus vuit milions, vol estar en aquest desafiament perquè en té capacitat i un ecosistema acadèmic adequat.

En aquesta jornada van participar també el tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Valls, la comissionada per a defensa del Ministeri d’Indústria, Núria Aymerich, el general Vicente Torres i destacats empresaris del sector, com Javier Escribano, Raül Blanco, Luis Furnells, Carlos Pérez de Jáuregui i Diego Crescente.