Sánchez: ¿Moreno, el mal menor?

Però la vida segueix i afortunadament Espanya, segons l’últim informe de la UE, està resistint bé el cop d’Ormuz. La UE rebaixa el creixement europeu a l’1,1% mentre que el d’Espanya puja del 2,3% al 2,4%. I tot i que la polarització i una increïble crispació són molt negatives, hi ha dies en què sorgeixen petits brots verds. ¿Recorden la vicepresidenta Salgado?

Dijous el brot va ser el pacte entre el Govern central i les autonomies –gairebé totes del PP– per a la inversió de 7.000 milions en el nou pla de l’habitatge, el problema social més greu. I com que moltes competències són autonòmiques, només un acord entre aquestes autonomies i el Govern central pot ser efectiu. Ha sigut un fet inèdit en aquesta legislatura i indica que quan Isabel Rodríguez, la ministra d’Habitatge, dialoga i negocia amb els governs autonòmics deixant al marge el dogmatisme de Sumar, i els presidents autonòmics prioritzen el seu interès per sobre de la liquidació del sanchisme, s’arriba a acords rellevants.

¿Aquest brot és l’excepció que confirma la regla? Sí, però el resultat de les eleccions andaluses –la comunitat més poblada i la que envia més diputats al Congrés– obre una oportunitat que podria ampliar l’horitzó polític. No és lògic que –contra el que passa a Europa– aquí l’única –ÚNICA– opció sigui un pacte entre el PSOE i els partits que té a l’esquerra, o una aliança del PP amb Vox.

El PP de Moreno Bonilla, pragmàtic i que ha governat els últims anys amb majoria absoluta i sense crispació a l’estil Ayuso –a alguns observadors els recorda Manuel Chaves–, ha guanyat amb claredat. Però no ha repetit la majoria absoluta (55 escons), ja que ha baixat de 58 a 53. I María Jesús Montero ha encaixat una forta derrota perquè el PSOE ha caigut del seu mínim històric del 2022 (de 30 escons a 28). La victòria del PP és, doncs, indiscutible i el vot de protesta no ha anat a parar a Vox, que només ha pujat un 0,3% i un diputat, fins a 14. O Moreno és investit, o noves eleccions.

I Moreno Bonilla ha repetit durant tota la campanya que no voldria governar amb Vox perquè seria un enrenou, com el d’Extremadura o l’Aragó. Però si segueix la política frontista haurà de pactar amb Vox. Per al PP, un altre pacte amb Vox, i a la comunitat més gran, seria contrari a la pràctica del centredreta europeu a Alemanya, França o Polònia.

I la proclamada prioritat del PSOE és que l’extrema dreta no governi. Ara ho pot demostrar permetent la investidura de Moreno, en la segona votació, amb l’abstenció d’alguns dels seus diputats. Aconseguiria que Vox no fos decisiva i que Moreno hagués de negociar, amb els socialistes, o amb l’extrema dreta –aquesta seria la seva assignatura–, moltes de les seves mesures. Sí, no hi ha res que obligui el PSOE a ajudar el PP i encara menys en el clima actual. Però no poden governar. Llavors, ¿la seva prioritat és que no governi Vox, o voler fer el PP presoner d’Abascal amb el greu risc d’augmentar les possibilitats d’un govern PP-Vox, no ja a Andalusia sinó a Espanya? ¿L’electorat d’esquerres és incapaç d’entendre-ho?

És clar, això significaria posar entre parèntesis –almenys per un dia– els blocs. Però els fronts no són la prioritat ni del PP ni del PSOE, que coexisteixen –i fins i tot cooperen– a Europa. A més, el PSOE no té avui cap possibilitat d’arribar al palau de San Telmo i el PP repeteix (no només Moreno) que s’estimaria més no dependre de Vox.

Notícies relacionades

Municipals: compte enrere

Bardem i el masclisme

Sánchez hauria d’anteposar el seu llegendari pragmatisme –per exemple, sobre l’amnistia– a un obstinat frontisme, Moreno podria aprofitar per governar –amb enrenou, però sense lligams– i a Feijóo no li convé anar quedant, cada elecció autonòmica més, presoner d’Abascal.

Moreno, Sánchez i Feijóo han de decidir. ¿L’única i permanent opció és entre un bloc d’esquerres i un altre de dretes que es repel·leixen, o Andalusia obre una altra possibilitat, no de pacte sinó de coexistència a l’europea.