Vázquez, víctima del prejudici

Dolores Vázquez va ser perseguida per ser qui era. La seva condició de lesbiana i la seva relació passada amb Alicia Hornos, mare de la jove assassinada Rocío Wanninkhof, van pesar en la construcció de la sospita. Es va fabricar un personatge fred, fosc i perillós, que havia de ser culpable perquè sortia dels cànons. I en aquest procés hi van participar la justícia, els mitjans i una societat que es va entregar al linxament. Gairebé dos anys després, l’ADN trobat en una burilla al costat del cadàver de Sonia Carabantes va assenyalar el veritable assassí.

L’homenatge rebut aquesta setmana amb motiu del Dia de la Visibilitat Lèsbica no esborra el dany, però suposa un gest de reparació. Es va reconèixer que va ser víctima d’una injustícia social, judicial i mediàtica, l’exemple lacerant de com la invisibilitat i l’estigma –doble en el cas de les dones lesbianes– poden destruir una vida.

Notícies relacionades

¿Mals temps per a un israelià?

L’educació no se salva amb policies

Dolores Vázquez ha exigit disculpes, reconeixement i compensació. No com un privilegi, sinó com un dret. Ha aconseguit perdonar, però hi ha coses que no s’obliden després de tant sofriment. Una societat madura no ha d’esborrar el que va fer amb ella, com va permetre que la notícia falsa pesés més que la prova, i ha de posar-se davant aquest mirall incòmode i aprendre que la justícia no pot contaminar-se pel prejudici ni la diferència convertir-se en sospita.

La reparació ha arribat tard, ara només falta que sigui completa i que compensi aquesta dona valenta que ha aconseguit poder reconstruir-se.