L’avís Muniesa

Però, ¿què passa en l’economia real? Les grans dades macro, més enllà d’un repunt de la inflació, encara no noten la crisi, però els agents econòmics comencen a percebre un canvi de tendència. A Espanya, seguint el rumb dels últims anys, el crèdit bancari va pujar un robust 13% en el primer trimestre respecte al mateix període del 2025. Però, ¿què està passant des de l’inici de la guerra?

La setmana passada, en la presentació de resultats del 2025, Gonzalo Gortázar, conseller delegat de CaixaBank, va apuntar que l’atonia del crèdit s’estava veient en clients puntuals. I Tomás Muniesa, president de l’entitat, ha afirmat aquesta setmana que el fort augment del crèdit del primer trimestre no s’està mantenint amb el mateix vigor en les últimes setmanes. Muniesa és president de CaixaBank des de fa poc més d’un any, quan va substituir José Ignacio Goirigolzarri, abans va ser vicepresident durant diversos anys i ha sigut la formiga obrera del gran creixement en assegurances de l’entitat, impulsat per Josep Vilarasau i Isidre Fainé.

Que Muniesa, un home discret, sigui el primer banquer a dir amb prudència que "durant les últimes setmanes es comença a notar una lleugera disminució de les noves sol·licituds de crèdit" no podia passar desapercebut. I ha afegit, "la incertesa afecta i també alenteix les decisions".

No és únicament Muniesa. L’índex mensual PMI de l’activitat empresarial es basa en centenars d’enquestes als responsables de moltes empreses, reflecteix el que pensen els agents econòmics i es té molt en compte pel BCE, a l’analitzar el que passa en l’economia en temps real, no el que les estadístiques diran setmanes o mesos després. Per sobre de 50, l’índex indica que l’economia tendeix al creixement i, per sota, que va a l’estancament o fins i tot la recessió. Doncs bé, el PMI europeu de l’abril va baixar al 48,8 davant el 50,7 que hi havia al març. El PMI europeu ha entrat, doncs, en terreny recessiu a l’abril i és el pitjor des del novembre del 2024. Els empresaris europeus han passat així d’un caut optimisme al març a un pessimisme una mica més accentuat a l’abril.

Els autors de l’índex parlen de la temuda estagflació (recessió amb preus a l’alça), ja que la caiguda de l’activitat empresarial va estar acompanyada per l’augment més gran dels preus en tres anys. I tot i que el PIB espanyol va créixer més que el de la zona euro en el primer trimestre (0,6% davant el 0,1%), no hi ha hagut cap plus espanyol al PMI de l’abril. A Espanya va baixar del 52,4 al març al 48,7 a l’abril, una dècima per sota de l’europeu i molt pròxim al 47,6 de França i al 48,4 d’Alemanya.

Notícies relacionades

Contra el malbaratament alimentari

Tapar forats amb fons europeus

Potser el més sorprenent –alarmant per a Espanya– és que el PMI del sector serveis va baixar amb més força que el PMI general "per l’augment vertiginós dels preus i les caigudes dels viatges". Així, el PMI espanyol del sector serveis va descendir del 53,3 del març al 47,9 de l’abril, una caiguda de 5,4 punts, superior a la del PMI general. Aquesta dada contrasta amb l’optimisme respecte al turisme amb què s’han expressat destacats empresaris del sector. Tot i que bé és cert que Jordi Hereu, ministre d’Indústria i Turisme, ja va dir fa dies que si les principals economies mundials tenien problemes, inevitablement el nostre sector turístic ho notaria.

Està ben clar que els agents econòmics són menys optimistes que els mercats financers, ja que les borses –malgrat la situació registrada en alguns dies– han continuat batent rècords. Veurem qui té més raó. Però Pedro Sánchez no pot actuar com un mercat borsari. Ha de tenir en compte tant l’avís Muniesa com el PMI de l’abril. L’aterratge del vicepresident Carlos Cuerpo pot ser més dur del que tenia previst.