Gat adoptiu
Homenatge als usuaris de Rodalies
Usuaris de Rodalies esperen a la via davant les afectacions del tren. /
Si mai Catalunya aixeca un monument a una virtut cívica, l’hauria de dedicar a la paciència gairebé sobrehumana dels usuaris de Rodalies. És, probablement, el més extraordinari del sistema. Cal una temperància gairebé infinita per confiar cada matí en un servei que fa dècades que posa a prova la resistència quotidiana de centenars de milers de persones.
Les dades són inapel·lables. Rodalies és la xarxa de rodalia menys puntual d’Espanya. El 2025, tot just un de cada dos trens va arribar a l’hora. Més de 110 milions de passatgers a l’any –uns 300.000 cada dia feiner– pateixen estoicament un servei inacceptable que, però, aquí s’ha acabat normalitzant. Però el problema va molt més enllà de la puntualitat. També és el deteriorament galopant de la infraestructura. Les limitacions de velocitat s’han triplicat des del 2017 i avui hi ha 209 restriccions actives. Fa més d’una dècada que hi ha punts crítics que no es resolen, com els túnels del Garraf, el de Rubí, diversos trams entre Torelló i Ripoll o entre Sant Sadurní i Martorell, tal com hem explicat a EL PERIÓDICO. I la pitjor notícia és que l’espera continua. El comissionat de la Generalitat per al traspàs de Rodalies, Pere Macias, ho va explicar aquesta setmana: la pèrdua de personal tècnic a Adif i Renfe ha debilitat el manteniment preventiu; les vies s’arreglen quan ja han patit algun desperfecte, va dir. Corregir aquest deteriorament acumulat requerirà almenys 20 anys d’inversió sostinguda.
Les cròniques de l’època expliquen que el primer tren que va circular a Espanya, el 1848, va cobrir Barcelona-Mataró en 35 minuts sense parades. Val més no calcular què triga avui l’R1 per fer el mateix trajecte. El veritable miracle quotidià de Rodalies és la capacitat d’aguantar dels viatgers, la majoria usuaris captius sense alternativa real de desplaçament. Hi ha una cosa profundament admirable en aquests 300.000 passatgers diaris i en la seva paciència heroica i gairebé sempre silenciosa.
