La política com a sortida laboral

El relat que fan des del PP per infravalorar l’impacte de la dimissió d’Angrisano resulta revelador. Segons la direcció del partit, feia temps que intentava trobar encaix professional dins de l’estructura política de la formació. Primer va demanar anar a les llistes al Parlament Europeu i, al no aconseguir-ho, va sol·licitar un lloc com a assessor a l’Eurocambra per tenir "feina, sou i vinculació amb la política". El partit l’hi va facilitar, tot i que afirma que va ser cessat per no aparèixer per Brussel·les, versió que l’interessat nega. L’explicació de Génova descriu amb prou precisió el funcionament habitual d’aquestes estructures orgàniques, convertides sovint en espais on molts quadres joves construeixen una carrera política abans fins i tot d’haver tingut una trajectòria professional fora.

Notícies relacionades

¿Què farà Junqueras?

Futbolistes desafiadores

Les joventuts dels partits van néixer com a espais de formació política, debat ideològic i mobilització generacional. No obstant, s’han acabat integrant a les dinàmiques internes dels partits i han assumit les lògiques de l’aparell, substituint en molts casos l’activisme juvenil per la lògica orgànica. Alguna cosa així com un planter de càrrecs públics sense vida laboral més enllà del partit.

Aquest model, a més de generar submissió a l’organització, suposa una distància sideral amb la majoria dels joves. Mentre aquests encadenen contractes, lloguers inassumibles o carreres professionals inestables, una part de les elits juvenils dels partits construeix la seva trajectòria en l’ecosistema orgànic. La política, convertida en una sortida laboral.