Zapatero, Plus Ultra i els expresidents

El problema sorgeix quan el capital acumulat en la presidència, com l’accés a informació sensible, les relacions internacionals i una agenda de contactes que molt pocs tindran mai, es projecta cap a l’àmbit privat. Allà apareixen les sospites. Per això té sentit fixar regles clares per a la vida després del poder, no per condemnar ningú a l’ostracisme professional, sinó per evitar conflictes d’interès.

Notícies relacionades

L’ona expansiva

Trump contra l’Iran

Aquest debat abstracte aterra aquests dies en la figura de Rodríguez Zapatero, que porta mesos sota el focus per la seva relació amb Julio Martínez, detingut en el cas Plus Ultra per presumpte blanqueig de capitals vinculat al rescat de l’aerolínia. A instàncies del PP, Zapatero va comparèixer aquest dilluns al Senat i va negar haver intermediat davant el Govern perquè la companyia rebés 53 milions d’euros, tot i que, a preguntes del senador popular Martínez Maíllo, sí que va admetre alguns fets d’una rellevància que el temps dictaminarà. Entre els quals, haver cobrat a través de la societat Análisis Relevante, creada per Martínez al seu propi domicili i sense gairebé clients, per informes, uns "escrits a mà" i altres d’"orals". "La meva opinió val, el meu treball val", va reivindicar. També va admetre haver sol·licitat que l’empresa de les seves filles prestés serveis a aquesta mateixa societat. En conjunt, la família va facturar prop de 600.000 euros, una xifra similar a la comissió de l’1% que, segons la investigació, Martínez tenia previst cobrar pel rescat.

Va ser llavors quan Martínez Maíllo va parlar d’"empresa instrumental" i va tornar a insistir davant Zapatero sobre el seu paper en el rescat. "¿Tots menteixen menys vostè?", li va etzibar. "Exactament", va respondre l’expresident.