Trump contra l’Iran

I dissabte passat, 28 de febrer, una acció conjunta d’Israel i els Estats Units –tan preparada com el segrest de Maduro– va acabar amb la vida d’Ali Khamenei, el líder de l’Iran que amb el jou de la llei islàmica ha manat molts anys. És una operació més rellevant i més perillosa. Una, perquè l’Iran és una potència militar que controla l’estret d’Ormuz, per on passa molt petroli i gas natural. Dues, perquè el règim, tot i que detestat per gran part de la població, té suports interns islamistes. Tres, perquè l’Iran alimentava Hezbol·là, Hamàs i altres grups que volien acabar amb Israel.

I a l’Iran no s’entreveu una Delcy. Teheran es defensa i ataca fins i tot bases militars i instal·lacions petrolíferes en les monarquies àrabs (l’Aràbia Saudita, els Emirats, Qatar, Bahrain... fins i tot Oman) aliades dels Estats Units. La caiguda del règim dels aiatol·làs seria un pas decisiu en la pau (amb negocis i desenvolupament econòmic) que Trump vol per a l’Orient Mitjà i en la qual Netanyahu és un gran aliat, però no un incondicional. Palestina els pot dividir.

És una aposta arriscada. S’ha fet al marge de les Nacions Unides (i sense el Congrés americà). Trump i els "homes forts" creuen que la pau només s’aconsegueix per la força, no amb les institucions internacionals. Però la guerra pot durar, complicar-se i posar en perill el dogma Trump: no enviar tropes sobre el terreny i pocs morts americans. Els MAGA es podrien rebel·lar.

I si es prolonga, tindrà serioses repercussions econòmiques. Ahir el petroli va pujar un 6%, el gas natural (Qatar va haver de paralitzar la seva producció) un 40%, les borses van caure i l’or (valor refugi) va pujar. Si la guerra dura –Trump diu que el càstig només ha començat i parla de cinc setmanes– la inflació pot disparar-se. En tal cas, l’economia mundial ho passaria malament i fins i tot el mateix Trump podria sortir danyat en les eleccions del novembre.

Notícies relacionades

L’ona expansiva

Zapatero, Plus Ultra i els expresidents

La Xina és aliada de l’Iran i li compra molt petroli. Tot i que no s’arribi a una catàstrofe mundial, el risc que l’operació acabi bastant malament és alt. I Europa... no sap, no contesta. Per raons lògiques –entre d’altres, que Trump no cedeixi més a Putin a Ucraïna– els "tres grans" (Alemanya, França i la Gran Bretanya) no volen contrariar gaire el president americà. Brussel·les sembla paralitzada. I Espanya demana "desescalar i negociar", cosa que està bé, però avui sembla poc probable. I negar l’ús de les bases americanes (hi ha friccions per això entre Trump i Starmer) és arriscat. Perquè Trump és Trump i perquè, tot i que sintonitzi amb els desitjos de pau de la majoria de la població, ens allunya de Brussel·les. I encara més de Berlín, París i Londres.

No és moment de croades de cap tipus, sinó de mirar-s’hi molt bé.