Tant falla, falla tant...

Va tornar a guanyar la majoria del no formada pel PP, Vox i Junts (per ordre de diputats) que vol enfonsar el Govern, però que també és la majoria impotent perquè ni poden ni volen pactar una moció de censura. El president ha tornat a perdre una altra batalla política i, com a conseqüència, la seva autoritat ha quedat encara més disminuïda.

L’assumpte és rellevant perquè l’habitatge –i encara més per als joves– és el gran problema espanyol. I de famílies vulnerables s’ha de dir que n’hi ha, no tots són okupes com diu la majoria del no. I la prova és que el PNB, un partit de les classes mitjanes basques, ha preferit alinear-se amb l’esquerra. No volen que Bildu els acusi de no tenir cor. Però també és cert que voler prorrogar per sisè any un decret creat en una situació d’emergència (la pandèmia) sembla una mica un nyap.

Si l’esquerra vol evitar els desnonaments dels vulnerables –els okupes són una altra cosa– no pot externalitzar una altra vegada els costos de la falta de pagament i els judicials –la justícia és molt lenta– als propietaris. I prometre que "després" els "compensarà". Hauria d’assumir directament els conflictes i les despeses. Els arrendataris no ho han de carregar perquè així es perjudica el tan necessari mercat del lloguer i, en la firma dels contractes, acaba afavorint els més acabalats.

Tot i que el més absurd és que el Govern torni a presentar un decret que sap prou bé que perdrà perquè no té majoria per aprovar-lo. I que estigui obligat a fer-ho perquè Sumar, el soci de Govern, ho exigeix. ¿Governar és perdre sabent que es perd perquè no hi ha talent per assumir la realitat i arribar als ineludibles compromisos?

Però aquesta setmana també hem vist que les fallades de Sánchez es converteixen –com en una malaltia contagiosa– en errors de Feijóo. El PP va convocar eleccions anticipades a Extremadura i a l’Aragó perquè Vox no li votava els pressupostos, creia que trauria majoria absoluta i llavors podria prescindir de Vox. I ara es troba –a Extremadura es va votar fa més de dos mesos– que no té ni la majoria somiada ni la presidència garantida. I Guardiola pot ser derrotada dimarts en la primera votació.

Però com Feijoo ha oficialitzat que només pot governar amb Vox, Abascal està en posició de força i pot fer-li totes les malifetes (amb perdó del Pacma) per guanyar protagonisme. Com més es visualitzi que Feijóo depèn d’Abascal, millor per a Vox. I tot i que el PP sembli ignorar-ho, la vocació de l’extrema dreta –a tot Europa– no és ajudar el centredreta, sinó substituir-lo. Abascal vol tenir en les pròximes generals el màxim nombre de diputats possible. La resta...

Notícies relacionades

L’endemà del 23F

El jovent, més masclista

I aquesta setmana ha passat una cosa encara més increïble. El Govern va decidir desclassificar els papers del 23F i Feijóo va respondre que el que calia "desclassificar" eren els errors i delictes del PSOE. Però després de la desclassificació va proclamar que Juan Carlos havia de tornar a Espanya perquè s’havia demostrat que va combatre el cop d’Estat. ¿No sap que l’emèrit no és a Abu Dhabi pel 23F? El Govern es va rentar les mans dient que era cosa de la Casa Reial –no tota la veritat– i la Zarzuela es va veure forçada a dir –una cosa que li era més còmode mantenir en la discreció– que l’emèrit podria tornar a Espanya si fixava aquí el seu domicili fiscal. O sigui, si declarava la seva fortuna i tributava a Hisenda. ¿És assenyat que el líder del centredreta perjudiqui la delicada situació de Felip VI, que ni pot ni ha de donar al seu pare una amnistia fiscal, però que, alhora, vol i ha de ser un bon fill? ¿Tot per disparar contra Sánchez una vegada més?

El president continua perdent votacions i Feijóo ha comès dos greus errors. Sembla que, tot i que rimi menys, "tant falla, falla tant, Sánchez com Feijóo". I que si segueix el duel a mort entre els dos el gran beneficiat serà el líder de Vox.