El Barça no vol ser com el Madrid

No es tracta d’un problema tècnic. El 2021, en plena pandèmia, el club va implementar el vot per correu per esquivar les restriccions de mobilitat. A més, el vot telemàtic s’ha fet servir en assemblees de compromissaris i en el referèndum de l’Espai Barça. Quan hi ha hagut voluntat, per tant, hi ha hagut mecanismes.

Es calcula que prop de 15.000 socis d’un cens de 114.000 resideixen fora de Catalunya. Per a molts votar implica assumir costos de tota mena que, a la pràctica, converteixen el dret en un privilegi, fet que redueix el cos electoral real i la representativitat del guanyador. El Barça es reivindica com una institució global que transcendeix fronteres; per això, és inexplicable que aixequi un mur logístic que penalitza una part de la seva massa social.

Notícies relacionades

¿Centres de dades a Catalunya?

Junts, el PP i Vox

Els socis del Barça no volen que el seu club s’assembli al Reial Madrid. Allà, els requisits per presentar candidatura han convertit les eleccions en un tràmit sense competència real i han perpetuat Florentino Pérez com a únic aspirant durant anys. Els culers rebutgen aquest model de democràcia sense alternativa, però tampoc volen aquesta democràcia minvada.

Sense vot per correu ni alternativa telemàtica, la participació es devalua, s’estreny el debat i s’erosiona la idea d’un club propietat dels seus socis. Si el Barça no vol ser una democràcia de pa sucat amb oli, ha de començar per garantir que tots els seus socis puguin votar. La democràcia es facilita, no es proclama.