Confondre BCN amb Catalunya

Pot ser opinable, però en aquests temps líquids de linxaments digitals, s’entén perfectament. En l’última crisi provocada per les ventades, els fets han anat gradualment donant la raó al Govern en la decisió crítica d’enviar l’ES-Alert: és fàcil imaginar-se que, en cas de no haver restringit severament la circulació a Barcelona, hi hauria pogut haver moltes més desgràcies en alguns carrers, escoles o centres de treball.

On ja hi ha molta més discussió és en l’amplitud territorial. La previsió meteorològica indicava una focalització clara del vent a l’àrea de Barcelona i, no obstant, el Govern va optar (a causa de la densitat de població, concentració dels desplaçaments i diversos factors més) per estendre les restriccions a tot el país. El resultat és que en llocs on el vent va bufar sense causar problemes o causant senzillament els que són habituals es van suspendre serveis tan bàsics com operacions de cirurgia, visites mèdiques essencials, rehabilitacions de tota mena i altres urgències.

Notícies relacionades

La dificultat de donar la raó a l’oponent

Xarampió: retrocés evitable

Des del nord fins al sud de Catalunya s’ha acusat el Govern de paralitzar serveis en llocs on no calien unes mesures tan dràstiques, i ha emergit un vell malestar que ve del túnel del temps: confondre Barcelona amb la resta del territori. La Catalunya despoblada i sovint oblidada ha vist com, per culpa del vent que arrencava arbres a l’Eixample, havien de quedar-se de braços plegats a casa sense poder anar a la feina, desplaçar-se ni atendre necessitats bàsiques.

És cert: a Barcelona som més, som més rics i tenim més altaveus. Però, justament per això, hauríem de ser especialment sensibles a aquesta Catalunya que sembla que només ens interessa per anar el cap de setmana, i que a sobre ens ofèn quan es queixa, amb raó, que els nostres problemes no tenen per què ser els seus. TV3 es refereix a aquesta Catalunya de fora de Barcelona amb el despectiu i humiliant nom de territori, una molt mala idea que hauria d’erradicar, si vol evitar aquest absurd paternalisme barceloní. Cert: governar és molt difícil i les alertes, com saben molt bé a València, les carrega el mateix diable. Però seria desitjable que, abans de restringir res, el Govern fos especialment sensible amb el que passa extramurs de la capital. Poca broma amb el creixent neguit dels catalans farts de la Barcelunya, que confon la capital amb la resta.