La soca madrilenya de l’hantavirus
No, l’hantavirus no serà per sort un altre coronavirus, però ve amb altes dosis de toxicitat. Potser no hi haurà cap altra pandèmia vírica, però creixen símptomes inquietants d’aquella vella misèria social i política. De moment, amb la mera arribada d’un creuer amb gent infectada, hem assistit a uns quants espectacles lamentables. Des del president de les Canàries rebutjant que el vaixell atraqués a les illes fins als treballadors del port manifestant-se a Tenerife en contra del desembarcament dels passatgers malalts, assistim a un déjà-vu dels brots d’egoisme i misèria moral que va generar al seu dia la catàstrofe de la covid-19. Els que s’oposen a deixar entrar en terra ferma els passatgers malalts, ¿què proposen? ¿Que els deixem a la deriva en alta mar? ¿O que els tirem a l’oceà? Torna la cultura del jo despietat i del campi qui pugui.
Mentrestant, en l’univers polític paral·lel de la capital, l’hantavirus ha desenvolupat la seva pròpia soca madrilenya, que consisteix, com ja era previsible, a proclamar que tot és culpa de Pedro Sánchez. Alberto Núñez Feijóo va dir que la situació era "un caos absolut", Isabel Díaz Ayuso s’ha negat a deixar que l’hospital més preparat d’Espanya pugui acollir malalts d’hantavirus i el circ mediàtic de la capital ha posat en marxa les seves particulars turbines de porqueria per mirar de culpabilitzar el Govern de no se sap ben bé què. És cert que l’Executiu ha tingut dissonàncies explícites sobre com s’ha d’abordar l’evacuació del creuer, però intentar convertir una descoordinació interna enmig d’una crisi sanitària en una tempesta política recorda massa el joc brut que el PP i tots els altaveus practicaven diàriament en els vells temps del confinament. És evident que la dreta no pararà la seva maquinària tòxica i incansable fins que no desallotgi l’Anticrist de la Moncloa, ¿però no podria trobar un punt de pausa i de responsabilitat quan irrompen conflictes sanitaris, crisis humanitàries o situacions extremes? Tant si és enmig d’una dana amb més de dos-cents morts com si és enmig de la pitjor pandèmia de la història de la humanitat, el Madrid central és incapaç de parar la seva maquinària destructiva per concedir alguna mínima treva. Es tracta de saltar sistemàticament com un ressort i dirigir-se sempre a la jugular del perro Sánchez. De fet, no hi ha ni tan sols una estratègia: cal seguir com sigui la mateixa cacera, amb la mateixa ràbia, fins a l’infinit. Aquesta vegada, el Govern ha optat de forma intel·ligent per un perfil baix i ha enviat un secretari d’Estat a parlar amb to calmat i paraules assenyades davant les fanfarroneries del president canari. De moment, la soca madrilenya de l’hantavirus haurà d’esperar una altra crisi. Una dada: d’aquí set dies exactes, Pedro Sánchez superarà José María Aznar amb 2.905 dies en el poder i es convertirà en el segon president més longeu de tota la història d’Espanya. Següent pantalla.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
