L’educació no se salva amb policies

En el rerefons d’aquesta crisi hi ha la situació vergonyosa de l’educació catalana, que, segons l’últim informe PISA, és la comunitat que ha reculat més en matemàtiques i en comprensió lectora, amb índexs molt per sota de la mitjana espanyola i europea. La desfeta educativa és un cràter profund que ja fa més d’una dècada que dura i de la qual els primers responsables són els partits patriòtics que, mentre emprenien viatges impossibles cap a Ítaca, deixaven morir la llengua i l’educació a les seves mans. El Govern actual, que prometia pragmatisme i gestió, encara ha empitjorat més la situació d’uns mestres cada dia més desesperats, i només ha aconseguit tancar un acord insuficient amb la UGT i CCOO –sindicats amb poca força en l’àmbit educatiu–, amb l’objectiu no de resoldre el problema de fons, sinó únicament de desactivar les protestes.

L’última ocurrència –que entrin policies a les escoles– és el combustible ideal per exacerbar innecessàriament el conflicte. Enviar mossos de paisà a passejar-se per centres educatius és enviar un missatge contraproduent i perillós, que potser només aconsegueix promoure allò que pretén evitar. De vegades, la policia no prevé la violència, sinó que la prefigura, especialment on ja hi ha inseguretat. Una escola és, entre moltes altres coses, el lloc on s’aborden els conflictes des de l’educació i la cultura. La presència permanent d’un mosso no és sinó acceptar, de facto, el fracàs de tot un sistema de valors –cosa que, per cert, ja han expressat els centres, que han rebutjat de ple la presència de les forces de seguretat.

Notícies relacionades

¿Mals temps per a un israelià?

Tancar judicialment el procés

Que una mesura tan poc edificant l’hagi promogut un govern que es proclama d’esquerres ens convida, disculpin, a ser malpensats. ¿Potser el PSC també s’està deixant seduir pels cants de sirena de la ultradreta? ¿O són simplement pors electorals? Resulta sospitós l’entusiasme amb què han acollit la mesura els sectors conservadors i els habituals opinadors autoproclamats anti woke.

Si això és realment el que sembla –un experiment polític per temptejar aventures ideològiques cap a caladors ultres–, faria bé la conselleria de recular tan elegantment com pogués i tornar a la casella de sortida, que no és cap altra que la negociació honesta i valenta per salvar un sistema educatiu que agonitza a la nostra uci. Abandonin els experiments i tornin a la política, abans que sigui massa tard.