¿Vot emprenyat?

Passo a Espanya. Després de l’accident de l’AVE a Adamuz i el de Gelida, domina la sensació d’incertesa i de fracàs. I amb 47 morts, inclosos dos maquinistes, el sentiment de greuge és molt general. ¿No era l’AVE el gran exemple de la modernitat espanyola? A banda de Catalunya –on, des de fa anys, Rodalies (Renfe) és sinònim d’ineficàcia–, ¿per què el trajecte de l’AVE Madrid-Barcelona durarà 25 minuts més fins a final d’any, si encara som al febrer? El ministre Puente –tant si en té la culpa com si no– no domina la situació i els maquinistes –la seguretat és prioritària– creuen que la resposta adequada és una vaga de tres dies la setmana vinent. Els usuaris tindran així un càstig extra i els ciutadans quedaran més aclaparats. ¡Paguem impostos –gairebé com europeus– i no podem confiar en els trens! A més, el caos ferroviari tindrà conseqüències econòmiques.

I a l’Aragó es vota diumenge. A la campanya, el PP ha acusat Pilar Alegría –la candidata socialista– d’haver dinat amb Paco Salazar, un dirigent del PSOE acusat d’assetjament sexual i sancionat per Ferraz, tot i que sense cap denúncia als jutjats. I Alegría s’ha mostrat "tocada". Però una exclusiva d’El País –amb honors de portada– ha dit que una regidora del PP va ser assetjada per l’alcalde de Móstoles –l’actual, no el de la guerra contra José Bonaparte– i que Isabel Díaz Ayuso, que ha sigut a la campanya d’Aragó, va fer l’orni diversos cops. Sembla que el PP i el PSOE –o el PSOE i el PP– s’ataquen per veure qui és més còmplice amb els assetjaments sexuals –provats o no– d’alguns dels seus dirigents. I tot després que Sánchez es beneficiés (Feijóo dixit) de "les saunes" del seu sogre, mort fa anys.

I, mentre el canvi climàtic castiga Andalusia, avui es vota a l’Aragó. Amb Epstein, els morts d’Adamuz i l’alcalde de Móstoles i els dinars de Pilar Alegría, com a teló de fons. Em fa l’efecte que els electors aniran a les urnes –els qui hi vagin– amb una sensació de greuge i impotència contra el caos ferroviari i el bloqueig general. I Jorge Azcón, el president d’Aragó i candidat del PP, que totes les enquestes donen com a destacat guanyador, ho confirma quan declara a la portada d’El Mundo –també divendres– que "l’emprenyada de la gent pot servir per cridar com Vox o ser útil com el PP".

L’emprenyada. Caldrà veure els resultats. Però les enquestes diuen que l’extrema esquerra (partida en tres llistes) no pujarà, que el PSOE perdrà molts vots i pot caure de 23 escons a 18, o encara menys. Seria el seu mínim històric. I que el PP pujarà i guanyarà les eleccions –amb vots provinents del PSOE i dels regionalistes–, però no gaire (de 28 a 30 diputats). No arribaria així a la majoria absoluta de 34, perquè vots seus emigrarien a Vox, que pot saltar de 7 a 13 o 14 escons, en el que sembla un desplaçament de l’electorat de l’esquerra a la dreta i de la dreta a l’extrema dreta.

Notícies relacionades

Governar no està de moda

Pitjor forma que fons

Sánchez rebria així un altre calbot, amb una de les seves ministres més emblemàtiques derrotada. I Azcón es quedaria sense la majoria absoluta, que va ser el motiu de l’avenç electoral. Com María Guardiola a Extremadura. I Abascal –en l’onada Trump– faria cara de satisfacció.

¿La protesta contra la sensació de desordre i bloqueig alimenta l’extrema dreta –fenomen Trump–, com en altres països? Pot ser que no sigui així. M’ho estimaria més. Però em temo que, després dels resultats, Sánchez i Feijóo hauran d’anar al racó de pensar. I encara temo més que no hi voldran anar.