Resistència davant el feixisme digital

Perquè després dels insults de Musk o el groller missatge de Pável Dúrov, l’amo de Telegram, ve l’inquietant encàrrec que els nous amos del món faran tot el necessari per bloquejar qualsevol política que augmenti el poder regulador de l’Estat. Si Espanya els irrita fins a aquest extrem és perquè el seu ranquejant Govern d’esquerres s’ha convertit en gairebé l’últim reducte que defensa els serveis públics, la regulació i, en definitiva, la conservació del poder en mans dels ciutadans. Quan la ministra Sira Rego els contesta que l’Executiu es planteja "regular i fins i tot prohibir" les xarxes socials el que en realitat està fent és protegir les competències públiques, al mateix temps que denuncia la perillositat social que porten unes plataformes com X o Telegram. En realitat, el que necessita Elon Musk és esborrar de la faç de la terra els que, amb raó, l’equiparen a un narcotraficant (perquè fomenta l’addicció a les xarxes per enriquir-se) i desmenteixen la seva falsa teoria segons la qual les xarxes són l’espai de la "llibertat", la paraula mestra que ha trobat el nou neoliberalisme per perpetrar la destrucció dels béns públics, com molt bé saben, per exemple, a Madrid o l’Argentina.

Notícies relacionades

El Parlament i el carrer

Adif, un forat negre en Transports

Confrontació decisiva

La prova que mostra que no estem precisament davant una batalla qualsevol és que, aquesta vegada sí, Brussel·les s’ha afanyat a mostrar la seva "solidaritat" amb les iniciatives que limitin el poder de les grans tecnològiques, en un altre clar reconeixement a la iniciativa de Sánchez de plantar-los cara. Més enllà del tacticisme que opera en qualsevol batalla d’aquest nivell, és indubtable que estem davant una confrontació decisiva sobre el poder real dels estats, és a dir, dels ciutadans. Els oligarques despietats tiren de la vella doctrina neoliberal ("Com menys estat, millor"), de què al nostre país tenim més d’un impulsor desvergonyit, per quedar-se amb tot el pastís. Espanya, paradoxalment, pot convertir-se, gràcies a les invectives de Musk i Dúrov, en un símbol global de la resistència contra aquest neofeixisme digital. I malgrat això alguns o no se n’assabenten, o almenys ho fan veure. Alberto Núñez Feijóo, en plena polèmica, es va limitar a comentar, visiblement incòmode, que "no tinc interès en aquests embolics". Potser perquè el líder popular té por que, aquesta vegada, Pedro Sánchez hagi fet un moviment que agradi fins i tot als seus i, el que és pitjor, que pugui donar-li rèdits electorals. No hi ha res més perillós per al PP que els continus homenatges que li dediquen a Sánchez tots els sàtrapes dels Estats Units, ja sigui Trump retraient-li que no gasta prou en míssils, ja sigui Musk, acusant-lo de voler regular el mercat. A veure si, de tant voler evitar que conservi el poder local, el convertiran en una figura global.