Adif, un forat negre en Transports

Amb tot, la seva caiguda en desgràcia, investigada per presumpta pertinença a organització criminal, suborn i tràfic d’influències en el marc de la trama Koldo d’adjudicacions irregulars, va agafar molts antics companys a contrapeu.

Notícies relacionades

El Parlament i el carrer

Una república anomenada Fed

És impossible mesurar fins a quin punt aquesta fuga de talent, en un clima de desconfiança interna, va debilitar el múscul d’una entitat clau per a la seguretat ferroviària. El que sí que sembla clar, en vista de les investigacions publicades aquesta setmana per EL PERIÓDICO, és que Adif s’ha convertit en un pou sense fons reputacional per al Ministeri de Transports; un focus d’erosió constant que no deixa de provocar maldecaps al Govern. Allà hi ha, sense anar més lluny, les crítiques de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, que va denunciar públicament el menysteniment d’Adif a la Generalitat.

El contrast entre els recursos disposats per Adif en els últims anys i la greu crisi del sistema ferroviari és absolut. Ha sigut el receptor de fons europeus més gran –més de 4.325 milions– i, tot i així, els usuaris estan patint un servei que cau a trossos. I, a més, l’UCO de la Guàrdia Civil rastreja una vintena de contractes de l’empresa sota sospita de destreses vinculades a la trama Koldo. L’impacte de tot això és demolidor. En un sistema tan sensible com el ferroviari, cada obra, cada tram de via i cada decisió no pot estar esquitxada pel dubte; i Adif, en el dia d’avui, destil·la el contrari a la confiança.